EL RACÓ MUSICAL DE VALLIVANA: d’octubre 2019

dilluns, 21 d’octubre de 2019

DANZA DE LAS HACHAS (J. RODRIGO).

Aquesta dansa, correspon al 3r moviment del Concert per a guitarra i orquestra "Fantasía para un gentilhombre" de Joaquín Rodrigo, i està inspirat en unes danses per a guitarra del compositor espanyol Gaspar Sanz (S. XVII). Ens serveix per treballar rítmicament amb les figures blanca, negra i 2 corxeres tant a nivell de percussió corporal, amb objectes de reciclatge com amb instruments convencionals.

Este és el vídeo que hem preparat des del Racó musical de Vallivana.

NADAL en versió POP

Ací vos deixe un enllaç del bloc MILLOR AMB MÚSICA, en el que podeu trobar algunes cançons pop adaptades al Nadal. Espere que vos agraden. Són tres versions nadalenques de cançons conegudes creades a l’Escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltrú.

EL CANT I EL CERVELL

Ací vos deixe un article que analitza la influència del cant en el desenvolupament del cervell. Jugar cantant i el cant en sí mateix, estimulen als xiquets a nivell físic, cognitiu i emocional. Aixina que música mestre...i tots i totes a CANTAR!!!

https://www.centrodelavoz.com/sabias-que-cantar-nutre-el-cerebro-infantil-echale-un-vistazo/

LA QUARANTAMAULA

Quarantamaula, Corantameula (Ontinyent), Cucamaula o Quicamaula és una criatura misteriosa, d'origen demoníac, un ésser fantàstic i muntant propi de l'imaginari valencià de la por i que s'utilitzava per fer por als xiquets malcreguts. És una de les espantacriatures que els adults utilitzaven per a fer por als xiquets que no feien cas i es portaven malament: "Au a dormir, xiquets! Tanqueu el pestell, no siga cosa que vinga la quarantamaula!"

diumenge, 20 d’octubre de 2019

MARXA RADETZKI - MUSICOGRAMA

Ací vos deixe un interessant musicograma de la Marxa Radetzki de Johann Strauss. Q ho disfruteu!!!

La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac. Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari.

Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.

dissabte, 19 d’octubre de 2019

EL MOLDAVA - Música descriptiva

La meva pàtria, en txec Má vlast, és un conjunt de sis poemes simfònics compostos pel compositor txec Bedřich Smetana entre 1874 i 1879. Encara que se sol presentar com una obra completa en sis moviments, les parts que el componen van ser concebudes com a obres individuals i també així solen ser interpretades, especialment el segon poema simfònic, Vltava.

Amb autors com Smetana, el poema simfònic, desenvolupat per Franz Liszt, incorpora l'esperit nacionalista que va ser habitual en la música i en la cultura de finals del segle XIX. Cada poema presenta diversos aspectes del paisatge, els costums, la història o les llegendes de Bohèmia.

Ací vos deixe les imatges de cada escena i part de l'obra que ajudarà l'alumnat a seguir l'audició.

Altra versió amb imatges reals.

JOCS RÍTMICS

Ací una suggerència d'activitat amb els vostres alumnes.

Altres exemples interessants per a treballar a l'aula.

CANT I PERCUSSIÓ CORPORAL

Genial treball de Santi Serratosa, amb la seua genuina manera d'incorporar la percussió corporal a les cançons, i en especial a les de tradició oral. Aquesta versió és vertaderament digna de menció.

divendres, 18 d’octubre de 2019

EL BUTONI

El Butoni (Horta de València), Botoni (Safor) o Bataroni (Ribera), el Toni (Comtat), Butatoni (Camp de Morvedre), Batoni (Terra Alta) és una mena de monstre, esperit, dimoni, dimoni menor, fantasma o fantasma terrorífic, personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, i dóna por als xiquets menuts.

A l'Edat Mitjana, a València, es deia per acovardir els xiquets entremaliats, amb l'advertiment que si no es portaven bé, o ploraven per la nit, o no dormien o no s'acabaven el dinar o el berenar, vindria el butoni i se'ls emportaria.

TUTORIAL DISFRESSES MONSTRES VALENCIANS

Ací vos deixe uns tutorials amb idees per a fer disfresses de monstres valencians; a partir del 3r vídeo els teniu. De segur que vos agradarà l'experiència. Endavant!!!

dijous, 17 d’octubre de 2019

EN CASA DEL DIMONI

Cançó tradicional valenciana on tot són excuses per no anar a treballar. Que la disfruteu!!!

L'HOME DELS NASSOS

L’Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l’últim dia de l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre i/o cap d’any. Se’ls diu que aquest dia surt “un home que té tants nassos com dies té l’any”.

Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.

Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.

LA BOLANGERA

La Bolangera és una dansa, probablement d'origen francés, ballada per molts esbarts dansaires. El nom prové, segurament, de la paraula "boulangère", nom també d'una dansa en ball rodó que es ballava a França. Fins i tot el sentit de la lletra del text que es cantava amb el ball va mantenir el to de descripció d'aquest personatge de no gaire bona fama, que res té a veure amb la poètica "bolanguera" que descriu Mossén Alcover. Va assolir gran difusió pel fet que era emprada com a "cap de ball" per a començar les festes de les places i previ acord amb els músics, podien formar-se parelles a l'atzar que calia mantenir durant tota la festa.

Per a nosaltres, una de les bruixes més conegudes de l'imaginari valencià. Tots a cantar!!!