CONSTRUÏM UN NOU MÓN.
Ací vos deixe este nou vídeo per a cantar el dia de la Pau. Espere que vos agrade i la disfruteu.
Cal que vivim tots en pau
cal que construïm un món nou
no més guerres ni violències
junts tú i jo ho aconseguirem
CANÇONS DE FLABIOL
ALLEMANDE
MI FA SOL FA MI MI
PASSEIG
RAGTIME
L'ALTRA NIT DE NADAL.
Ací vos deixe esta bonica cançó de Nadal composada per Vicent Rozalén. Espere que vos agrade.
BON DIA (versió nadalenca).
Ací vos deixe una coneguda cançó de Els Pets que es diu BON DIA,
que ha sigut versionada per al Nadal. La lletra ha sigut creada a
l’Escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltrú. Esperem que vos agrade!!!
DINS EL MAR LA VELA BLANCA. Ací vos deixe este cànon per a que el practiqueu a casa. Espere que vos agrade!!!
Música: Santi Riera.
Lletra: Joaquim Maidreu.
Arranjament Musical: El racó musical de Vallivana.
Ací vos deixe un vídeo que he realitzar de la cançó "La muntanya de por" de Dani Miquel, inclosa al seu disc DE POR, per a cantar en la festa de TOTS ELS SANTS.
Vos pose la cançó que cantarem per a la festivitat del 9 d'octubre. Una cançó popular valenciana adaptada per a la festivitat del 9 d'octubre i que descriu la figura de Jaume I.
PICAINA
Vos pose també la versió popular. Una cançó popular valenciana que descriu el patiment i el sacrifi del treball dels llauradors.
HISTÒRIA DE LA MÚSICA - visió ràpida.
LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
Vos deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu conéixer alguns dels principals elements de la música A l'EDAT MITJANA.
QÜESTIONARI DE L'EDAT MITJANA
RENAIXEMENT MUSICAL
Vos deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu conéixer alguns dels principals elements de la música del RENAIXEMENT.
QÜESTIONARI RENAXEMENT
Vos deixe un ritmograma que he preparat d'esta cançó anònima del S.XVI, anomenada "Ay linda amiga". A disfrutar-la!!!
PAVANA: "Belle qui tiens ma vie" (Thibout Arbeau 1519-1595). Ací teniu un exemple de la dansa que estem treballant a classe, i que correspon al periode musical del RENAIXEMENT.
La pavana és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originària possiblement de Pàdua i que va estar de moda en molts països durant tot el segle XVI. En llocs i moments diversos va adoptar altres noms com pavan, paven, pavin, pavian, pavine, pavyn, padovana i paduana. Tot i que no hi ha una certesa total que l'origen del nom es degui al gentilici de la ciutat italiana, sí que està fora de dubte el seu origen italià.
Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d'introducció a altres danses, sovint la gallarda i en menys ocasions el saltarello, amb els quals contrastava tant en tempo com en mètrica. Acostumen a estar escrites en compàs de 2/2, normalment segueix una estructura o forma A,A1, B,B1, C,C1. Tant pot portar un acompanyament homofònic com contrapunttístic. D'acord amb Thoinot Arbeau, sovint s'acompanyava amb un tambor interpretant un patró rítmic constant consistent en negra-corxera-corxera.
La pavana és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originària possiblement de Pàdua i que va estar de moda en molts països durant tot el segle XVI. En llocs i moments diversos va adoptar altres noms com pavan, paven, pavin, pavian, pavine, pavyn, padovana i paduana. Tot i que no hi ha una certesa total que l'origen del nom es degui al gentilici de la ciutat italiana, sí que està fora de dubte el seu origen italià.
Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d'introducció a altres danses, sovint la gallarda i en menys ocasions el saltarello, amb els quals contrastava tant en tempo com en mètrica. Acostumen a estar escrites en compàs de 2/2, normalment segueix una estructura o forma A,A1, B,B1, C,C1. Tant pot portar un acompanyament homofònic com contrapunttístic. D'acord amb Thoinot Arbeau, sovint s'acompanyava amb un tambor interpretant un patró rítmic constant consistent en negra-corxera-corxera.
Podem tocar les veus 1, 2 i 3 amb el FLABIOL VALENCIÀ.
DANSA
INTERPRETACIÓ AMB COR
RENAIXEMENT: TOMÀS LUIS DE VITORIA "AVE MARIA"
JOSQUIN DESPREZ "IL GRILLO"
BARROC MUSICAL
Vos
deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu
conéixer alguns dels principals elements de la música del BARROC.
QÜESTIONARI BARROC
Vos deixe esta magnífica peça del compositor Jean Philippe RAMEAU, per a que la disfruteu en família. Les Indes galantes és una ÒPERA amb un pròleg i quatre actes de Jean Philippe RAMEAU, amb llibret de Louis Fuzelier. S'estrenà al Theatre de l'Académie Royale de Musique de París el 23 d'agost de 1735.
Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.
Espere que vos agrade tant com a mi.
SUITE EN RE (AIR) - J.S. BACH: Doneu-li al dibuix i a gaudir d'aquesta preciosa peça musical.
BARROC MUSICAL: Ací podeu conéixer els compositors més importants d'aquest periode i escoltar algunes de les seues obres.
BARROC MUSICAL: Ací podeu conéixer els compositors més importants d'aquest periode i escoltar algunes de les seues obres.
Ací vos deixel l'ultim temps de la Suite per a orquestra núm. 2 en si menor, BWV 1067 de Johann Sebastian BACH, anomenat BADINERIE, amb la flauta com a instrument protagonista.
LES QUATRE ESTACIONS - pàgina interactiva al voltant d'Antonio Vivaldi i l'hivern.
TE DEUM - M.A. CHARPENTIER - Ací vos deixe un vídeo d'una obra del periode BARROC.
JOHANN SEBASTIAN BACH: Aria de la Suite en Re. Una de les obres més boniques i conegudes d'aquest compositor.
NAIXEMENT DE L'ÒPERA
Vos
deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu
conéixer orígens de l'ÒPERA.
CLASSICISME MUSICAL
Vos deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu conéixer els trets principals del període CLÀSSIC.
Vos deixe este ritmegrama realitzat per Nerea Seijoso Rey, de la famosa obra de Wolfgang Amadeus MOZART, "Alla turca", dins del període del CLASSICISME MUSICAL (S.XVIII). Espere que vos agrade.
Concert per a clarinet (adagio) - W.A. MOZART
ROMANTICISME
Vos deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu conéixer els trets principals del ROMANTICISME MUSICAL.
El piano és l'instrument per excel·lència del Romanticisme. Nocturne Op. 66 (F. Chopin)
Interessants pàgines sobre BEETHOVEN
HIMNE ALEGRIA - 9ª SIMFONIA (L.V. BEETHOVEN)
HIMNE ALEGRIA: INTERPRETACIÓ
POSTROMANTICISME
(GUSTAV MAHLER. SIMFONIA Nº 2. II ANDANTE MODERATO).
Vos deixe un vídeo que he preparat explicants els elements bàsics de l'Òpera, com el seu origen i els tipus de veus.
HISTORIA DE LA MÚSICA: vídeo resum amb dibuixos de la història de la música.
EXEMPLE DE BATUCADA
JOCS DE RITMES. Toca seguint les indicacions del vídeo per a fer ritmes de diferents estils musicals.
ALTRE EXEMPLE
BANQUET DE RITMES
BENVINGUTS A L'UNIVERS
Ací teniu la cançó amb la que hem fet la percussió corporal. Espere que seguiu practicant.
BENVINGUTS AL NOU CURS
Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
3ª AVALUACIÓ:
1. ELS INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA
2. Cançons flabiol: CREEP, PASSEIG I TWIST.
3. MUSIESCOLA VI: percubody, hiphop i cançons musical.
4. L'ESCOLA CANTA: coreografies.
--------------------------------------------------------------------
ELS INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA
Ací teniu una presentació on podeu anar coneguent les diferents seccions i instruments de l'orquestra.
GUIA D'ORQUESTRA PER A JOVES - INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA
INSTRUMENTS DE CORDA
Amb els següents recursos treballem els instruments de corda. Espere que ho passeu bé!!!
INSTRUMENTS DE CORDA
INSTRUMENTS DE VENT FUSTA (quintet de vent format per flauta, oboé, clarinet, fagot i la trompa que és l'únic de vent metall en esta agrupació de cambra).
PEER GYNT és un drama de l'escriptor Henrik Ibsen amb música incidental d'Edward GRIEG, l'any 1867. En aquest 1r moviment, "El matí", destaca el diàleg entre la flauta i l'oboé, ambdòs, instruments de Vent fusta.
Peer és un jove seductor que en un casament coneix una bella noia, Solveig, de qui s'enamora. Aquesta el rebutja per por a la seva mala reputació i Peer, llavors, convenç la núvia de la festa per fugir amb ell. Com a càstig per la seva gosadia, és expulsat de la seva comunitat. Vagant pel bosc, entra en un món oníric on coneix la filla del rei dels trolls, amb qui manté relacions. Aquesta vol casar-se amb ell, i el rei dels trolls el tempta amb riqueses i poder, però Peer s'adona que aquest matrimoni significa renunciar a la seva vida real i fuig del palau per tornar amb Solveig. Aquesta finalment accedeix a viure amb ell, ja que també l'estima, però aleshores apareix la princesa troll amb un fill que ha tingut d'en Peer i que és un monstre. El naixement coincideix amb la mort de la mare d'en Peer i aquests dos fets resulten massa durs de suportar, per la qual cosa marxa a viure a l'Àfrica.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats.
VENT METALL
CONCERT PER A TROMPA I ORQUESTRA Nº2 de Wolfgang Amadeus MOZART. Ací vos deixe el musicograma d'este concert en el que destaca el diàleg entre la TROMPA, instrument protagonista, i l'Orquestra. Espere que vos agrade.
INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ: vídeo molt interessant i amb instruments un tant peculiars.
INSTRUMENTS PERCUSSIÓ: actuació.
La MARXA RADETZKI és una composició orquestral de Johann Strauss,
escrita l'any 1848. Va ser composta en honor al mariscal de camp
austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar
el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de
1848-49.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN
FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del
musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
/ = SHUM
0 = TOC
mm = vaaa
INSTRUMENTS CONVENCIONALS
INSTRUMENTS NO CONVENCIONALS
La marxa va assolir gran popularitat com a expressió
del nacionalisme austríac. Però quan després d'un temps Radetzky va
prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la
marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari.
Actualment,
la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el
Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última
obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el
públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
CANÇÓ PER A FLABIOL
Ací vos deixe esta meravellosa cançó de Radiohead, CREEP, per a tocar amb el flabiol valencià. Espere que la disfruteu!!!
PASSEIG: cançó per a flabiol amb un bonic acompanyament.
TWIST:
El twist és un ball i cançó de ritme binari i temps ràpid emparentat musicalment amb el rock and roll. Els antecedents són en el rhythm'n blues i el rock and roll, però també en el jitter-burg, el lindyhop (1953), l'itch (1954) i el bop (1957). Feia temps que els músics es retorcien sobre l'escenari i Hank Ballard s'inspirà en aquest moviment per compondre "The Twist" (1961), tema que Chubby Checker s'encarregà de popularitzar. L'èxit va ésser immediat, marcà el començament d'una nova forma d'entendre el ball i tingué molts imitadors, però cap no repetí el seu èxit.
El twist és un ball i cançó de ritme binari i temps ràpid emparentat musicalment amb el rock and roll. Els antecedents són en el rhythm'n blues i el rock and roll, però també en el jitter-burg, el lindyhop (1953), l'itch (1954) i el bop (1957). Feia temps que els músics es retorcien sobre l'escenari i Hank Ballard s'inspirà en aquest moviment per compondre "The Twist" (1961), tema que Chubby Checker s'encarregà de popularitzar. L'èxit va ésser immediat, marcà el començament d'una nova forma d'entendre el ball i tingué molts imitadors, però cap no repetí el seu èxit.
En el twist, els ballarins segueixen la música amb girs i desplaçaments individuals, amb les cames juntes i molt flexionades. El resultat és un balanceig rítmic i accentuat de cintura cap avall, que acompanya el moviment de rotació dels peus mentre el tronc sofreix una torsió i els braços segueixen el moviment dels malucs paral·lelament.
DO'# = 2n forat mà esquerra + el de darrere
DANSA: BUBAMARA SUNFLOWER
Música: Emir Kusturika
De la seua pel·lícula: Black cat, White cat.
