dimecres, 7 d’abril de 2021

PANAMÀ - JAZZ (Louis Armstrong).

Vos deixe este vídeo en el que descobrim i disfrutem amb alguns instruments característics del JAZZ. Que ho disfruteu!!!

 


dimarts, 16 de març de 2021

AMERICAN FOLKROCK (Jef Penders)

 Vos deixe este RITMEGRAMA que he preparat d'esta excel·lent peça musical de Jef Penders, anomenda "American folkrock".

THE LAUGH'N CHARLESTON (Jef Penders).

Vos deixe este RITMEGRAMA que he preparat d'esta divertida peça musical de Jef Penders anomenda "The laugh'n charleston".

diumenge, 14 de març de 2021

RAPS DE LA PAU - 6é (2021)

Ací vos deixe els Raps de la PAU que van preparar els alumnes de 6é per grups.

6é A



6é B



6é C

dijous, 11 de març de 2021

EROICA - Ludwig van BEETHOVEN

La pel·lícula ens situa a Viena, el 9 de juny de 1804, amb Beethoven dirigint-se cap al palau el seu patró, el príncep Franz Lobkowitz, per a la primera interpretació de la seua tercera simfonia. L'estructura de la simfonia, en quatre moviments, marcarà també l'estructura de la pel·lícula, tenint una introducció, prèvia al començament de l'assaig, que ens situa en el context social, i fragments entre cadascun dels moviments on els diàlegs ens aportaran informació addicional.

- Primer moviment: Allegro amb brio
- Segon moviment: Marxa funebre (Adagi assai)
- Tercer moviment: Scherzo (allegro)
- Quart moviment: Finale (allegro molto-poc errant-prest).

Ací la pel·lícula.



En la primera part, que hem denominat com una espècie d'introducció, podem veure la sala de treball de Beethoven, una mica desordenada, i al seu alumne Ries prenent la partitura de la seua última simfonia i deixant veure que aquesta està dedicada a Napoleó Bonaparte. Mentre els dos es dirigeixen cap al palau, se'ns mostra també l'arribada dels músics. Podem veure que pertanyen a la classe baixa, i que alguns tenien dificultats per a arribar a l'assaig, per problemes econòmics o de salut, però que feien tot el possible per arribar ja que era el seu treball i el que els aportava diners per a poder viure.

Abans de començar l'assaig, Beethoven és presentat al comte Dietrichstein, cosí del príncep, qui tracta de desacreditar al compositor des d'aquest moment, fins al final de la pel·lícula. Davant la pregunta de quin rang pertany el compositor, si és terratinent, aquest li contesta hàbilment "soc un cerebroteniente".

El copista (aterrit davant la nova composició de Beethoven) reparteix les partitures entre els músics, els qui comencen a queixar-se, ja que l'obra és de gran extensió i dificultat. Beethoven els fa parar després del començament de l'assaig per a explicar-los com vol que la interpretació es duga a terme: no vol un so net i bonic en aqueixa primera part; vol força i heroisme.

Igual que la pel·lícula està estructurada d'acord amb la forma de la simfonia, compta amb un punt climàtic, a semblança amb les obres musicals del Romanticisme, període que es vol veure que inicia Beethoven amb la seua nova manera de concebre la música. Aquest punt seria la conversa de Beethoven amb Josephine von Deym, que marca un abans i un després en la narració.

Durant la interpretació, la cambra, a través de primers plans, ens mostra la reacció dels oïdors, tant de la sala com d'altres sales del palau (per exemple, la cuina, on als servents, mentre treballen, els arriba el so de l'assaig). Entre aquestes reaccions, destaca la de la dona del príncep, qui poc abans s'havia declarat revolucionària i afí al francés, molt emocionada en tot moment amb la música que sent.

Al llarg de la pel·lícula trobem a un perfectament caracteritzat Ian Hart com Beethoven (no hi ha més que veure els retrats del compositor d'aqueixes dates per a fer notar la gran semblança), així com espais i converses molt ben documentats (per exemple, se sap que el terme "*cerebroteniente" realment va ser usat per Beethoven). La interpretació de la simfonia, duta a terme de manera magistral per L'Orchestre Revolutionnaire et Romantique, dirigida per Sir John Eliot Gardiner, resulta, des del punt de vista musical, inversemblant per a ser el primer assaig de la simfonia, però comprensible a causa de la seua funció estètica dins de la pel·lícula.

dissabte, 27 de febrer de 2021

ÍNDIAS GALANTES: "Gran pipa de la Paz".

Vos deixe esta magnífica peça del compositor Jean Philippe RAMEAU, per a que la disfruteu en família. Les Indes galantes és una ÒPERA amb un pròleg i quatre actes de Jean Philippe RAMEAU, amb llibret de Louis Fuzelier. S'estrenà al Theatre de l'Académie Royale de Musique de París el 23 d'agost de 1735.


Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.

 Espere que vos agrade tant com a mi.


diumenge, 14 de febrer de 2021

PROPINYAN DE MELYOR - Ritmegrama

 "Propinyan de Melyor" és una partitura anònima del segle XV. Era habitual que les peces més populars de l'època es copiaren en cançoners, per a tindre'ls junts i tocar-los en les festes cortesanes. Hi ha cancioners específics de música vocal i altres de música per a instruments. El tema Propiñan del Melyor, per exemple, es troba en el Cançoner de la Colombina, que procedeix de l'època dels Reis Catòlics.

Aquesta peça té un ritme senzill però, alhora, trepidant, accentuat en aquesta audició per l'ús d'instruments de música alta (percussió i vent metall). La seua melodia té totes les característiques de la música instrumental del finals de l'Edat mitjana i principis del Renaixement: flueix per salts, les notes tònica i la dominant de l'escala es repeteixen insistentment, la qual cosa li dona un caràcter festiu i alegre. És una melodia fàcil de tocar pel que s'interpreta amb un tempo molt àgil, i admet la introducció de variacions melòdiques i tímbriques en cada repetició. Per tot això, un clar exemple de música instrumental.

Ací vos deixe un RITMEGRAMA per a fer polirritmia amb 3 línies rítmiques:

 
Un exemple de la peça:

dijous, 4 de febrer de 2021

CERCLE DIATÒNIC PER QUINTES - VIVALDI

En música, s'anomena CERCLE DE QUINTES a una successió ascendent o descendent de notes musicals separades per intervals de quinta, que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l'escala cromàtica i l'ordre d'accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major i menor. Va ser descrit per primera vegada el 1711 pel músic alemany Johann David Heinichen en el seu tractat Neu erfundene und gründliche Anweisung … zu vollkommener Erlernung des General-Basses.

L'harmonia que es troba a la dreta d'una altra compleix la funció de dominant, i la de l'esquerra de subdominant, deixant la del mig com tònica. Cada tonalitat a la qual arribem a través del cercle de quintes representa un centre tonal (do major o menor, sol major o menor, etc.). La tònica de cada tonalitat exerceix una força gravitatòria que atrau cap a ella l'esdevenir musical, d'aquí l'habitual referència a una tonalitat principal.

 

dissabte, 30 de gener de 2021

COR RÍTMIC: ORFEU ALS INFERNS (J. OFFENBACH).

Vos deixe ací un conegut tema de Jacques Offenbach, anomenat Orfeu als inferns amb el seu mític CAN CAN. Espere que vos agrade i pugueu seguir el text.


 


divendres, 29 de gener de 2021

"ALLA TURCA" (W.A.MOZART). - RITMOGRAMA

Vos deixe este ritmegrama realitzat per Nerea Seijoso Rey, de la famosa obra de Wolfgang Amadeus MOZART, "Alla turca", dins del període del CLASSICISME MUSICAL (S.XVIII). Espere que vos agrade.


 

BADINERIE (J.S. BACH). BARROC MUSICAL (S.XVII-XVIII).

Ací vos deixel l'ultim temps de la Suite per a orquestra núm. 2 en si menor, BWV 1067 de Johann Sebastian BACH, anomenat BADINERIE, amb la flauta com a instrument protagonista.


dimecres, 27 de gener de 2021

AY LINDA AMIGA (RITMOGRAMA). RENAIXEMENT MUSICAL (S.XVI).

Vos deixe un ritmograma que he preparat d'esta cançó anònima del S.XVI, anomenada "Ay linda amiga". A disfrutar-la!!!


divendres, 22 de gener de 2021

AIXINA FUNCIONA LA MÚSICA

Interessant vídeo al voltant de les tonalitats musicals, i la diferència de còm funciona la música "clàssica" respecte de la música Pop.

 


PANAMÀ - JAZZ (Louis Armstrong).