dimecres, 7 de juliol de 2021

MUSIESCOLA VI - Actuació

Ací vos deixe l'enllaç amb tots els vídeos de l'actuació de MUSIESCOLA VI que vam fer a l'escola el dia de comiat dels alumnes de 6é (23/06/2021). 

Com podreu vore, és un llistat de reproducció amb cadascuna de les peces i parts de l'actuació, amb alguna sorpresa més. Esperem que vos agrade!!!

 


 

diumenge, 20 de juny de 2021

PROMISES (THE CRAMBERRIES)

Vos deixe ací una de les cançons del Musical més complicades. Espere que la disfruteu. Veu gravada pels alumnes del CEIP Serreria de València.  Aneu afinant les vostres veus. Ritme, força i alegria!!!



 

RAPSODES 2021

La nostra escola, ha participat en el projecte "Rapsodes de l'Horta Sud", amb col-laboració amb el CEIP Jaume I d’Alcàsser, hem realitzat un RAP ECOLÒGIC amb l'alumnat de 6è. Ací us deixem l'audio de la gravació!!!

Rapsodes 2021 – CEIP Les Vessanes

També adjunte un Rap que li vam preparar a Tesa aprofitant la seua visita.


Vos adjunte el Rap que van crear Tesa i els alumnes en el taller corresponent de RAPSODES 2021. També fotos del moment en el que, per grups, van cantar les seues pròpies creacions.

 

També vam cantar un dels èxits de TESA com és "RURAL", en el que els i les alumnes s'ho van passar genial.

 

També fotos del moment en el que, per grups, van cantar les seues pròpies creacions.






 
 





dissabte, 19 de juny de 2021

QUINA CALITJA (LA GOSSA SORDA)

 LA GOSSA SORDA: "QUINA CALITJA". 

 Vos deixe esta cançó de la Gossa sorda, versió Musiescola, per a que la repasseu. Veu dels alumnes CEIP Serreria (València). 



Versió original.

diumenge, 23 de maig de 2021

WE ARE THE GUARDIANS (MUSIESCOLA VI)

 Vos deixe la versió que hem fet del famós "We are the champions" de Queen, que hem preparat en Musiescola VI dins del projecte Ecorock, en la versió "We are the guardians". Espere que ho disfruteu!!!

 



dijous, 20 de maig de 2021

ENTRE DOS MARES (Fito y Fitipaldis).

Vos deixe esta cançó adaptada per a Musiescola VI, i que seguint en la temàtica, parla d'ECOLOGIA i respecte del MEDI AMBIENT.

dimarts, 18 de maig de 2021

THE WALL (PINK FLOYD): CANT COMÚ

Vos pose la coreografia i la lletra de la cançó "The Wall" de Pink Floyd, corresponent a la part del CANT COMÚ.



THE WALL  

- Versió de l'alumnat - 

Musiescola VI

A-1: Ara hi ha excés de plàstic. 

La jugada no ha eixit bé. 

Necessitem molt més d'oxigen 

o al final ens morirem.


B-1: Ei, vinga! Musiescola VI. 

Cada any es tiren moltes tones de bricks.  

Si vols salvar el món, 

haurem de reciclar.


A-2: Són molt pocs els que s’adonen 

que la terra és on vivim. 

Musiescola està advertint-nos, 

casa nostra està morint.


B-2: Xics, xiques, cal cuidar el món. 

I també hem de tindre, ganes de rock and roll

El que ens fa més falta  

és tindre un gran cor.

diumenge, 11 d’abril de 2021

PERCUBODY - DANSA HONGARESA Nº5 (J. BRAHMS).

Ací vos deixe el percubody que he preparat d'un clàssic de Johannes BRAHMS, com és la Dansa Hongaresa nº 5 en Fa#menor (1867). Espere que vos agrade!!!

L’obra de Brahms

En la seva creació musical, Brahms volgué compaginar l’herència del passat amb el llenguatge del Romanticisme tardà. Utilitzà els models contrapuntístics de Bach i Händel, el domini motívic de Haydn i, sobretot, la perfecció formal de Beethoven. Alfred Einstein qualificà la seva música com a fruit d’un "músic pòstum". Carl Dahlhaus ha assenyalat la importància de la producció cambrística, un tipus de repertori burgès titllat llavors de conservador en oposició al llenguatge experimental de les òperes i poemes simfònics. En realitat, al voltant de Brahms s’agruparen tots aquells que no creien ni en l’estètica wagneriana ni en les propostes de la Nova Escola Alemanya de Liszt, com Eduard Hanslick. Fins i tot es produí un enfrontament amb Wagner l’any 1879, motivat per la gelosia d’aquest compositor quan a Brahms li atorgaren a Breslau el grau de doctor honoris causa tot reconeixent-lo com "el primer entre els mestres contemporanis de música seriosa". 

 

Les primeres composicions per a piano, tres sonates, estan escrites en un estil de Romanticisme impetuós, en la línia de Robert Schumann. Són aquestes obres les que arrencaren a Schumann el seu escrit entusiasta "Neue Bahnen". Però Brahms aviat inicià un gir estètic, contemporani al manifest que redactà juntament amb Joachim. Es fixà en la forma de les variacions clàssiques, en el rigorisme en l’escriptura i en la cerca del sentit formal més conservador, tot esguardant el passat musical. Aquest gir explica el perquè de l’enorme importància que tingué al llarg de tota la seva vida la música de cambra, modalitat en la qual tampoc no es preocupà de grans troballes formals, sinó que adoptà sense cap tipus de temor púdic les fórmules establertes.


dimecres, 7 d’abril de 2021

PANAMÀ - JAZZ (Louis Armstrong).

Vos deixe este vídeo en el que descobrim i disfrutem amb alguns instruments característics del JAZZ. Que ho disfruteu!!!

 


dimarts, 16 de març de 2021

AMERICAN FOLKROCK (Jef Penders)

 Vos deixe este RITMEGRAMA que he preparat d'esta excel·lent peça musical de Jef Penders, anomenda "American folkrock".

THE LAUGH'N CHARLESTON (Jef Penders).

Vos deixe este RITMEGRAMA que he preparat d'esta divertida peça musical de Jef Penders anomenda "The laugh'n charleston".

diumenge, 14 de març de 2021

RAPS DE LA PAU - 6é (2021)

Ací vos deixe els Raps de la PAU que van preparar els alumnes de 6é per grups.

6é A



6é B



6é C

dijous, 11 de març de 2021

EROICA - Ludwig van BEETHOVEN

La pel·lícula ens situa a Viena, el 9 de juny de 1804, amb Beethoven dirigint-se cap al palau el seu patró, el príncep Franz Lobkowitz, per a la primera interpretació de la seua tercera simfonia. L'estructura de la simfonia, en quatre moviments, marcarà també l'estructura de la pel·lícula, tenint una introducció, prèvia al començament de l'assaig, que ens situa en el context social, i fragments entre cadascun dels moviments on els diàlegs ens aportaran informació addicional.

- Primer moviment: Allegro amb brio
- Segon moviment: Marxa funebre (Adagi assai)
- Tercer moviment: Scherzo (allegro)
- Quart moviment: Finale (allegro molto-poc errant-prest).

Ací la pel·lícula.



En la primera part, que hem denominat com una espècie d'introducció, podem veure la sala de treball de Beethoven, una mica desordenada, i al seu alumne Ries prenent la partitura de la seua última simfonia i deixant veure que aquesta està dedicada a Napoleó Bonaparte. Mentre els dos es dirigeixen cap al palau, se'ns mostra també l'arribada dels músics. Podem veure que pertanyen a la classe baixa, i que alguns tenien dificultats per a arribar a l'assaig, per problemes econòmics o de salut, però que feien tot el possible per arribar ja que era el seu treball i el que els aportava diners per a poder viure.

Abans de començar l'assaig, Beethoven és presentat al comte Dietrichstein, cosí del príncep, qui tracta de desacreditar al compositor des d'aquest moment, fins al final de la pel·lícula. Davant la pregunta de quin rang pertany el compositor, si és terratinent, aquest li contesta hàbilment "soc un cerebroteniente".

El copista (aterrit davant la nova composició de Beethoven) reparteix les partitures entre els músics, els qui comencen a queixar-se, ja que l'obra és de gran extensió i dificultat. Beethoven els fa parar després del començament de l'assaig per a explicar-los com vol que la interpretació es duga a terme: no vol un so net i bonic en aqueixa primera part; vol força i heroisme.

Igual que la pel·lícula està estructurada d'acord amb la forma de la simfonia, compta amb un punt climàtic, a semblança amb les obres musicals del Romanticisme, període que es vol veure que inicia Beethoven amb la seua nova manera de concebre la música. Aquest punt seria la conversa de Beethoven amb Josephine von Deym, que marca un abans i un després en la narració.

Durant la interpretació, la cambra, a través de primers plans, ens mostra la reacció dels oïdors, tant de la sala com d'altres sales del palau (per exemple, la cuina, on als servents, mentre treballen, els arriba el so de l'assaig). Entre aquestes reaccions, destaca la de la dona del príncep, qui poc abans s'havia declarat revolucionària i afí al francés, molt emocionada en tot moment amb la música que sent.

Al llarg de la pel·lícula trobem a un perfectament caracteritzat Ian Hart com Beethoven (no hi ha més que veure els retrats del compositor d'aqueixes dates per a fer notar la gran semblança), així com espais i converses molt ben documentats (per exemple, se sap que el terme "*cerebroteniente" realment va ser usat per Beethoven). La interpretació de la simfonia, duta a terme de manera magistral per L'Orchestre Revolutionnaire et Romantique, dirigida per Sir John Eliot Gardiner, resulta, des del punt de vista musical, inversemblant per a ser el primer assaig de la simfonia, però comprensible a causa de la seua funció estètica dins de la pel·lícula.

MUSIESCOLA VI - Actuació