L'ESCOLA CANTA 2023
LECTURA. Notes de l'escala (1)
Ací teniu un fragment per a practicar la lectura de les notes de l'escala de Do Major. De Do3 a Do4.
LECTURA. Notes de l'escala (2).
Ací teniu un fragment per a practicar la lectura de les notes de l'escala de Do Major. De Do3 a Do4.
ELS INSTRUMENTS (Damaris Gelabert). Ací teniu una cançó per a repassar els instruments de les diferents seccions de l'orquestra.
PERCUSSIÓ CORPORAL - Contradanza para orquesta en D mayor Mozart KV565a. Realitzat per Aldana Martucci.
Vos
deixe esta magnífica peça del compositor Jean Philippe RAMEAU, per a
que la disfruteu en família. Les Indes galantes és una ÒPERA amb un
pròleg i quatre actes de Jean Philippe RAMEAU, amb llibret de Louis
Fuzelier. S'estrenà al Theatre de l'Académie Royale de Musique de París
el 23 d'agost de 1735.
Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.
Espere que vos agrade tant com a mi.
Peer
és un jove seductor que en un casament coneix una bella noia, Solveig,
de qui s'enamora. Aquesta el rebutja per por a la seva mala reputació i
Peer, llavors, convenç la núvia de la festa per fugir amb ell. Com a
càstig per la seva gosadia, és expulsat de la seva comunitat. Vagant pel
bosc, entra en un món oníric on coneix la filla del rei dels trolls,
amb qui manté relacions. Aquesta vol casar-se amb ell, i el rei dels
trolls el tempta amb riqueses i poder, però Peer s'adona que aquest
matrimoni significa renunciar a la seva vida real i fuig del palau per
tornar amb Solveig. Aquesta finalment accedeix a viure amb ell, ja que
també l'estima, però aleshores apareix la princesa troll amb un fill que
ha tingut d'en Peer i que és un monstre. El naixement coincideix amb la
mort de la mare d'en Peer i aquests dos fets resulten massa durs de
suportar, per la qual cosa marxa a viure a l'Àfrica.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats
VENT METALL
Ara amb la lletra.
ELS INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA
INSTRUMENTS DE CORDA
Ací teniu una presentació on podeu anar coneguent les diferents seccions i instruments de l'orquestra.
INSTRUMENTS DE CORDA
Vos deixe un vídeo explicatiu dels instruments de corda.
Vos deixe un musicograma del Quintet de corda nº 17 (Minueto) de BOCCHERINI.
PERCUSSIÓ CORPORAL: CONTRADANSA BEETHOVEN. Realitzat per Nerea Seijoso Rey.
PERCUSSIÓ CORPORAL - Contradanza para orquesta en D mayor Mozart KV565a. Realitzat per Aldana Martucci.
Vos deixe un vídeo del funcionament del PIANO. Espere que vos agrade.
Vos deixe un vídeo explicatiu de l'ARPA. Espere que vos agrade.
Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.
Espere que vos agrade tant com a mi.
INSTRUMENTS DE VENT
Vídeo explicatiu dels instruments de VENT.
Concert
amb un quintet de vent, format per instruments de Vent Fusta (flauta,
oboe, clarinet i fagot) i amb la Trompa, de Vent Metall.
PEER GYNT és un drama de l'escriptor Henrik Ibsen amb música incidental d'Edward GRIEG, l'any 1867. En aquest 1r moviment, "El matí", destaca el diàleg entre la flauta i l'oboé, ambdòs, instruments de Vent fusta.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats
VENT METALL
Ací vos deixe un vídeo amb el musicograma de l'obra "Te Deum" de Marc Antoine CHARPENTIER, on l'instrument protagonista és la TROMPETA, de la secció de Vent Metall.
Concert amb instruments de Vent Metall.
INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ:
Vos deixe un vídeo explicatiu dels instruments de PERCUSSIÓ.
Vos deixe altre vídeo molt interessant i amb instruments un tant peculiars.
INSTRUMENTS PERCUSSIÓ: actuació.
INSTRUMENTS PERCUSSIÓ: actuació.
GUIA D'ORQUESTRA PER A JOVES - INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA.
EL CARGOL (Willems).
Vos deixe la partitura de la cançó "EL CARGOL" de Willems per a que practiqueu la lectura i l'ordre ascendent i descendent de les notes de l'escala.
Ací a 1 veu
Ací a 2 veus
FLABIOL VALENCIÀ
CANÇONS DE FLABIOL.
LA - SI
Ací vos deixe esta cançó, amb un extraordinari acompanyament, per a que practiqueu amb el flabiol les notes LA i SI.
LA POLCA
Vos pose ací una cançó per a treballar amb el flabiol les notes LA i SI. Espere que vos agrade.
IPANEMA (André Dziezuk).
Ací vos pose una bonica cançó amb la que treballem les notes SI - LA - SOL amb el flabiol valencià. Espere que vos agrade!!!
CARRUSEL.
Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
FOLKSONG
DANSA ALEMANYA.
Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
DIÀLEG.
Nova cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si-do'. Espere que vos agrade!!!
LA SOGRA.
Nova cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si-do'. Espere que vos agrade!!!
OMBRES XINESES
DIÀLEG 2: toca només la 1ª melodia de cada sistema de pentagrames.
LA PUÇA I EL GAT
MELODIA TRADICIONAL
EL SO DE JAZZ. Ací vos deixe esta cançó per a que practiqueu amb les notes SOL - LA - SI.
CALIFÒRNIA
La REDONA és una figura musical que té una duració de 4 temps. Amb aquesta cançó, podeu treballar la part rítmica i melòdica amb diferents figures i notes musicals, especialment de la redona.
La MARXA RADETZKI
és una composició orquestral de Johann Strauss, escrita l'any 1848. Va
ser composta en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph
Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar
d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
/ = SHUM
0 = TOC
mm = vaaa
0 = TOC
mm = vaaa
INSTRUMENTS CONVENCIONALS
INSTRUMENTS NO CONVENCIONALS
La
marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme
austríac. Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la
repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a
ser considerada com un símbol reaccionari.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
COMPÀS 4/4
L’Home
dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes
sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l’últim dia de l’any.
Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre i/o cap d’any.
Se’ls diu que aquest dia surt “un home que té tants nassos com dies té
l’any”.
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
Ací
vos deixe algunes cançons que farem per celebrar la festa de TOTS ELS
SANTS, amb els MONSTRES i ESPANTACRIATURES més estranys de la nostra
terra valenciana. Monstres com el Butoni, la Quarantamaula, l'home del
sac, la Bolangera, la bubota, el banyeta, l'home dels nassos, les
bruixes...
LA MARIA NO TÉ POR
PERCUBODY: "Quiero ser como tú".
Vos deixe este percubody de Nerea Seijoso Rey per a què disfruteu treballant amb el vostre cos amb la cançó "Quiero ser como tu" del Llibre de la Selva.
CONSTRUÏM UN NOU MÓN.
Ací vos deixe este nou vídeo per a cantar el dia de la Pau. Espere que vos agrade i la disfruteu.
Cal que vivim tots en pau
cal que construïm un món nou
no més guerres ni violències
junts tú i jo ho aconseguirem
NADALES
ESTA NIT ÉS BONA NIT.
Cançó de Nadal que cantarem enguany per celebrar aquesta festa en qüestió.
AL COMENÇ DE LA HIVERNADA. Nadala coneguda per la zona de la Safor.
TINC ARMARIS FARCITS DE SOMNIS
ESTA NIT ÉS BONA NIT.
Cançó de Nadal que cantarem enguany per celebrar aquesta festa en qüestió.
OH! ARBRE SANT.
Vos deixe esta nadala típica alemanya (Oh tannembaum). Espere que la disfruteu.
Vos pose la cançó que cantarem per a la festivitat del 9 d'octubre. Una cançó popular valenciana adaptada per a la festivitat del 9 d'octubre i que descriu la figura de Jaume I.
BENVINGUTS AL NOU CURS
EL CARGOL. Cançó d'Edgar Willems en la que treballem les notes de l'escala. En este cas, ho fem amb el genial vídeo que ens ha preparat el nostre company de música Bruno. Espere que vos agrade.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
PEER GYNT. Escolteu aquesta meravellosa melodia, penseu en tot allò que vos suggereix i feu una breu redacció de la història que heu imaginat.
LA FLAUTA MÀGICA
Ària: La Reina de la nit.
MASURCA DE LES MANTELLINES
Se
me’n va anar al Mareny
se
me’n va anar ballant
en
la senyo Maria
En
el senyor Joan
El
tio Miquel de Porra
també
vindrà
i
en la seua guitarra
tot
tocarà
armarem un sarao
i ballarem
Tots los xics i xiques
Tots los xics i xiques
mos divertirem
Quan
estem en el ball
Pepico
em traurà
jo
li diré que amb ell
no
vull ballar
I
després del sarao
berenarem
bollets
de xocolate
en
un panet
Jugarem
a les cartes
i al burret
tots los xics i xiques
tos los xics i xiques
mos
divertirem
DANSA: POLKA DE L'ESTRELA (Alemanya).
Ací teniu un exemple de la dansa que ballem a la classe de música, encara que amb algun detall diferent. Espere que la disfruteu.
ACTIVITATS MES DE JUNY (VOLUNTÀRIES)
Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
CONTINGUTS 3ª AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA (podeu visitar el raconet: instruments de l'orquestra).
- Guia Joves Orquestra (setmana 1).
- Instruments de CORDA (setmana 2)
- Instruments de VENT (setmana 3)
- Instruments de PERCUSSIÓ (setmana 4)
2. FLABIOL. (setmana 5, 6 i 7).
Ací vos pose una preciosa cançó de Jesús Guridi (1886/1961): "Seis canciones infantiles" (1946). Lletra de Jesús María de Arozamena. Amb un acompanyament pianístic ric però secundari, el compositor basc escriu en 1946, sobre textos de Jesús María Arozamena, les seves Sis cançons infantils. En elles, una concepció harmònica més tradicional i una textura clara de constants jocs contrapuntístics, assoleix una música que emana jovialitat i desimboltura.
El aire de la mañana, en tu nombre me ha venido a ver,
tres golpes en la ventana, y no he preguntado ni quién es.
no sé si la primavera, vendrá esta vez para mí
con la caricia primera que al llamar quiere decir…
que quiere decir ¡vivir!.
al aire de la mañana, lo he visto yo amanecer,
si suena aquella campana, déjala que suene hasta después…
...
Recuérdame las canciones, que solíamos cantar allí,
decían de corazones, y soñaban con sentir así
un sueño alegre y eterno, en forma primaveral
que vino como el invierno, para ver el despertar…
ver el despertar ¡mi mal!.
vendrás a mi Primavera, sin que te sienta venir,
está apagada mi hoguera y no me ilusiona ni vivir…
TROIKA (dansa rússa). Ací vos deixe de nou altra dansa per a l'aplec de danses de Picassent que farem per al 9 d'octubre. En aquest cas és una dansa rússa. A disfrutar-ho!!!
1. INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA (podeu visitar el raconet: instruments de l'orquestra).
- Guia Joves Orquestra (setmana 1).
- Instruments de CORDA (setmana 2)
- Instruments de VENT (setmana 3)
- Instruments de PERCUSSIÓ (setmana 4)
2. FLABIOL. (setmana 5, 6 i 7).
------------------------------------------------------------
Ací vos pose una preciosa cançó de Jesús Guridi (1886/1961): "Seis canciones infantiles" (1946). Lletra de Jesús María de Arozamena. Amb un acompanyament pianístic ric però secundari, el compositor basc escriu en 1946, sobre textos de Jesús María Arozamena, les seves Sis cançons infantils. En elles, una concepció harmònica més tradicional i una textura clara de constants jocs contrapuntístics, assoleix una música que emana jovialitat i desimboltura.
El aire de la mañana, en tu nombre me ha venido a ver,
tres golpes en la ventana, y no he preguntado ni quién es.
no sé si la primavera, vendrá esta vez para mí
con la caricia primera que al llamar quiere decir…
que quiere decir ¡vivir!.
al aire de la mañana, lo he visto yo amanecer,
si suena aquella campana, déjala que suene hasta después…
...
Recuérdame las canciones, que solíamos cantar allí,
decían de corazones, y soñaban con sentir así
un sueño alegre y eterno, en forma primaveral
que vino como el invierno, para ver el despertar…
ver el despertar ¡mi mal!.
vendrás a mi Primavera, sin que te sienta venir,
está apagada mi hoguera y no me ilusiona ni vivir…
TROIKA (dansa rússa). Ací vos deixe de nou altra dansa per a l'aplec de danses de Picassent que farem per al 9 d'octubre. En aquest cas és una dansa rússa. A disfrutar-ho!!!
DANSA: ZEMER ATIK (Israel).
DANSA DELS ARQUETS - QUE BÉ S'HO PASSEM!!!
Doneu-li a la imatge i agafeu l'activitat de FIGURES MUSICALS. 
