CANÇONS DE FLABIOL.
CARRUSEL.
Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
FOLKSONG
DANSA ALEMANYA.
Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
DIÀLEG.
Nova cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si-do'. Espere que vos agrade!!!
LA SOGRA.
Nova cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si-do'. Espere que vos agrade!!!
OMBRES XINESES
DIÀLEG 2: toca només la 1ª melodia de cada sistema de pentagrames.
EL SO DE JAZZ. Ací vos deixe esta cançó per a que practiqueu amb les notes SOL - LA - SI.
LA PUÇA I EL GAT
CALIFÒRNIA
MELODIA TRADICIONAL
L'ESCOLA CANTA
Projecte educatiu de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Castelló amb la col·laboració del Servei d'Educació Plurilingüe de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana per a centres de Primària de la ciutat de Castelló.
Ací vos deixe l'enllaç amb els audios del projecte L'ESCOLA CANTA. Espere que disfruteu preparant aquesta Cantata: "El Cor de la Terra" - creada pel compositor Pablo Anglés, amb lletra de Ximo Montañés - per al projecte educatiu L'escola canta curs 2019-2020.
PERCUBODY: "Quiero ser como tú".
Vos deixe este percubody de Nerea Seijoso Rey per a què disfruteu treballant amb el vostre cos amb la cançó "Quiero ser como tu" del Llibre de la Selva.
ELS INSTRUMENTS (Damaris Gelabert). Ací teniu una cançó per a repassar els instruments de les diferents seccions de l'orquestra.
PERCUSSIÓ CORPORAL - Contradanza para orquesta en D mayor Mozart KV565a. Realitzat per Aldana Martucci.
Vos deixe esta magnífica peça del compositor Jean Philippe RAMEAU, per a que la disfruteu en família. Les Indes galantes és una ÒPERA amb un pròleg i quatre actes de Jean Philippe RAMEAU, amb llibret de Louis Fuzelier. S'estrenà al Theatre de l'Académie Royale de Musique de París el 23 d'agost de 1735.
Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.
Espere que vos agrade tant com a mi.
Peer
és un jove seductor que en un casament coneix una bella noia, Solveig,
de qui s'enamora. Aquesta el rebutja per por a la seva mala reputació i
Peer, llavors, convenç la núvia de la festa per fugir amb ell. Com a
càstig per la seva gosadia, és expulsat de la seva comunitat. Vagant pel
bosc, entra en un món oníric on coneix la filla del rei dels trolls,
amb qui manté relacions. Aquesta vol casar-se amb ell, i el rei dels
trolls el tempta amb riqueses i poder, però Peer s'adona que aquest
matrimoni significa renunciar a la seva vida real i fuig del palau per
tornar amb Solveig. Aquesta finalment accedeix a viure amb ell, ja que
també l'estima, però aleshores apareix la princesa troll amb un fill que
ha tingut d'en Peer i que és un monstre. El naixement coincideix amb la
mort de la mare d'en Peer i aquests dos fets resulten massa durs de
suportar, per la qual cosa marxa a viure a l'Àfrica.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats
VENT METALL
Ara amb la lletra.
ELS INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA
INSTRUMENTS DE CORDA
Ací teniu una presentació on podeu anar coneguent les diferents seccions i instruments de l'orquestra.
INSTRUMENTS DE CORDA
Vos deixe un vídeo explicatiu dels instruments de corda.
Vos deixe un musicograma del Quintet de corda nº 17 (Minueto) de BOCCHERINI.
PERCUSSIÓ CORPORAL: CONTRADANSA BEETHOVEN. Realitzat per Nerea Seijoso Rey.
PERCUSSIÓ CORPORAL - Contradanza para orquesta en D mayor Mozart KV565a. Realitzat per Aldana Martucci.
Vos deixe un vídeo del funcionament del PIANO. Espere que vos agrade.
Vos deixe un vídeo explicatiu de l'ARPA. Espere que vos agrade.
Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.
Espere que vos agrade tant com a mi.
INSTRUMENTS DE VENT
Vídeo explicatiu dels instruments de VENT.
Concert
amb un quintet de vent, format per instruments de Vent Fusta (flauta,
oboe, clarinet i fagot) i amb la Trompa, de Vent Metall.
PEER GYNT és un drama de l'escriptor Henrik Ibsen amb música incidental d'Edward GRIEG, l'any 1867. En aquest 1r moviment, "El matí", destaca el diàleg entre la flauta i l'oboé, ambdòs, instruments de Vent fusta.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats
VENT METALL
Ací vos deixe un vídeo amb el musicograma de l'obra "Te Deum" de Marc Antoine CHARPENTIER, on l'instrument protagonista és la TROMPETA, de la secció de Vent Metall.
Concert amb instruments de Vent Metall.
INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ:
Vos deixe un vídeo explicatiu dels instruments de PERCUSSIÓ.
Vos deixe altre vídeo molt interessant i amb instruments un tant peculiars.
INSTRUMENTS PERCUSSIÓ: actuació.
INSTRUMENTS PERCUSSIÓ: actuació.
GUIA D'ORQUESTRA PER A JOVES - INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA.
CONSTRUÏM UN NOU MÓN.
Ací vos deixe este nou vídeo per a cantar el dia de la Pau. Espere que vos agrade i la disfruteu.
Cal que vivim tots en pau
cal que construïm un món nou
no més guerres ni violències
junts tú i jo ho aconseguirem
La REDONA és una figura musical que té una duració de 4 temps. Amb aquesta cançó, podeu treballar la part rítmica i melòdica amb diferents figures i notes musicals, especialment de la redona.
COMPÀS 4/4
La MARXA RADETZKI
és una composició orquestral de Johann Strauss, escrita l'any 1848. Va
ser composta en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph
Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar
d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
/ = SHUM
0 = TOC
mm = vaaa
0 = TOC
mm = vaaa
INSTRUMENTS CONVENCIONALS
INSTRUMENTS NO CONVENCIONALS
La
marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme
austríac. Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la
repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a
ser considerada com un símbol reaccionari.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
FLABIOL VALENCIÀ
EL LLEÓ NO EM FA POR. Ací vos deixe esta popular cançó per a que practiqueu amb el flabiol les notes LA i SI.
Cançó LA-SI. Ací vos deixe esta cançó, amb un extraordinari acompanyament, per a que practiqueu amb el flabiol les notes LA i SI.
LA POLCA
Ací vos deixe la mateixa cançó però amb base musical.
DUO. Ací vos deixe esta a cançó a 2 veus en forma, pregunta resposta, per a que treballeu les notes LA - SI - DO'. La 2ª veu és per al mestre.
CAMPANITAS SONARÁN. Cançó popular per a practicar les notes SOL - LA - SI. Cal repertir-la 3 vegades.
ANEM TOTS A TOCAR. Compartisc amb vosaltres una peça per a flabiol, a 2 veus per a treballar les notes LA - SI. La 2ª veu és per al mestre.
NADALES
AL COMENÇ DE LA HIVERNADA. Nadala coneguda per la zona de la Safor.
TINC ARMARIS FARCITS DE SOMNIS
ESTA NIT ÉS BONA NIT.
Cançó de Nadal que cantarem enguany per celebrar aquesta festa en qüestió.
OH! ARBRE SANT.
Vos deixe esta nadala típica alemanya (Oh tannembaum). Espere que la disfruteu.
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
Ací
vos deixe algunes cançons que farem per celebrar la festa de TOTS ELS
SANTS, amb els MONSTRES i ESPANTACRIATURES més estranys de la nostra
terra valenciana. Monstres com el Butoni, la Quarantamaula, l'home del
sac, la Bolangera, la bubota, el banyeta, l'home dels nassos, les
bruixes...
LA MARIA NO TÉ POR
Vos pose la cançó que cantarem per a la festivitat del 9 d'octubre. Una cançó popular valenciana adaptada per a la festivitat del 9 d'octubre i que descriu la figura de Jaume I.
BENVINGUTS AL NOU CURS
EL CARGOL. Cançó d'Edgar Willems en la que treballem les notes de l'escala. En este cas, ho fem amb el genial vídeo que ens ha preparat el nostre company de música Bruno. Espere que vos agrade.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
PEER GYNT. Escolteu aquesta meravellosa melodia, penseu en tot allò que vos suggereix i feu una breu redacció de la història que heu imaginat.
LA FLAUTA MÀGICA
Ària: La Reina de la nit.
Argument
Acte I
Perdut de viatge en un país desconegut, el príncep Tamino és atacat per una serp. Mentre lluita per evitar una mort segura, és salvat per les tres dames d'honor de la Reina de la Nit. Mentre el príncep està encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove. Després decideixen d'anar a portar la notícia a la seva reina, però cadascuna d'elles vol quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Després de les discussions, desapareixen. El príncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre, tot preguntant-se si ha estat un somni o si algú li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d'una flauta. S'amaga i veu aparèixer Papageno, un ocellaire cobert de plomes multicolors. En el transcurs del seu primer diàleg, Papageno es vanagloria d'haver mort la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc del pa ensucrat que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb un cadenat d'or.
Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors li parlen de Pamina, la filla de la Reina de la Nit, li n'ensenyen el retrat i desapareixen. A la vista del retrat, Tamino s'enamora de la noia i somia en la felicitat que l'espera. Reapareixen les tres dames que li confessen de qui és Pamina presonera, i -immediatament- sorgeix en Tamino el desig d'alliberar-la. La Reina de la Nit apareix llavors i expressa la desesperació de veure la seva filla segrestada. Diu finalment a Tamino que si aconsegueix d'alliberar-la, Pamina serà seva per a l'eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de veure i prega als déus que no l'hagin enganyat.
Apareix
llavors Papageno, trist de no poder parlar més. Les tres dames
reapareixen i l'alliberen del seu cadenat, fent-li prometre de no mentir
més. Aleshores ofereixen a cadascun un instrument que els és enviat per
la Reina. A Tamino li donen una flauta màgica, mentre que Papageno rep
un carilló
màgic. Aquests instruments els ajudaran a triomfar en les proves que
els esperen. Els dos homes se'n van a la recerca de Pamina, cadascun pel
seu costat. Al palau de Sarastro, el serf moro Monostatos empaita
Pamina fins que es troba amb Papageno. El moro i l'ocellaire es troben
de cara a cara. Cadascun espanta l'altre creient estar en presència del Diable.
Monostatos fuig i Papageno es troba sol amb Pamina. Li revela que un
príncep vindrà a alliberar-la i afegeix que aquest príncep se n'ha
enamorat bojament, tan aviat com ha vist el retrat d'ella. Pamina li fa
un compliment sobre el seu bon cor. Afectat per aquestes paraules,
Papageno li conta llavors la seva tristesa de no haver trobat encara la
seva Papagena. Pamina el reconforta, i la princesa i l'ocellaire es
complauen de cantar la bellesa de l'amor abans de fugir.
Mentrestant, Tamino és conduït cap als tres temples de la Raó, de la Naturalesa i de la Saviesa per tres genis que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Després que no hagin acceptat l'entrada de Tamino en els dos primers temples, un sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre tal com la Reina de la Nit li ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. A Tamino, immers en la solemnitat de la cerimònia, se li desvetlla una apassionada set de coneixements i comença a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n'acompanya el cant. Es troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del cau i que vénen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l'instrument. Només Pamina no respon als sons cristal·lins de la flauta, però sí que ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el príncep intenta unir els dos sons.
Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus esclaus els agafin. Tot d'una apareixen aquests darrers i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno es recorda que posseeix el carilló màgic i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus, que es posen a ballar i a cantar abans de desaparèixer. Una fanfara de trompetes trenca el silenci tot anunciant l'aprició de Sarastro seguit d'una processó de sacerdots. Pamina s'agenolla davant el gran sacerdot i li explica que intenta escapar-se de Monostatos. Aleshores aquest apareix arrossegant Tamino, capturat. Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino s'abracen l'una i l'altre en presència de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i, posant-se davant Sarastro, lloa els seus mèrits personals, esperant de ser recompensat. Tanmateix, és condemnat a rebre setanta-set cops de fuet. Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino siguin conduïts al Temple de les Proves. El primer acte s'acaba amb un cor que lloa la virtut i la justícia.
Acte II
Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit de casar Tamino i Pamina. Però Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum, que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega a Isis i Osiris d'atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves. Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino són nobles, mentre que Papageno només s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen de conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se'n pot estar i els parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno. Durant aquesta escena, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit a tornar a temptar la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dona un punyal a sa filla i li ordena, amb un cant exaltat, de matar Sarastro; és la cèlebre ària de la Reina de la Nit:
Mentrestant, Tamino és conduït cap als tres temples de la Raó, de la Naturalesa i de la Saviesa per tres genis que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Després que no hagin acceptat l'entrada de Tamino en els dos primers temples, un sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre tal com la Reina de la Nit li ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. A Tamino, immers en la solemnitat de la cerimònia, se li desvetlla una apassionada set de coneixements i comença a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n'acompanya el cant. Es troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del cau i que vénen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l'instrument. Només Pamina no respon als sons cristal·lins de la flauta, però sí que ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el príncep intenta unir els dos sons.
Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus esclaus els agafin. Tot d'una apareixen aquests darrers i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno es recorda que posseeix el carilló màgic i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus, que es posen a ballar i a cantar abans de desaparèixer. Una fanfara de trompetes trenca el silenci tot anunciant l'aprició de Sarastro seguit d'una processó de sacerdots. Pamina s'agenolla davant el gran sacerdot i li explica que intenta escapar-se de Monostatos. Aleshores aquest apareix arrossegant Tamino, capturat. Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino s'abracen l'una i l'altre en presència de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i, posant-se davant Sarastro, lloa els seus mèrits personals, esperant de ser recompensat. Tanmateix, és condemnat a rebre setanta-set cops de fuet. Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino siguin conduïts al Temple de les Proves. El primer acte s'acaba amb un cor que lloa la virtut i la justícia.
Acte II
Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit de casar Tamino i Pamina. Però Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum, que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega a Isis i Osiris d'atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves. Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino són nobles, mentre que Papageno només s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen de conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se'n pot estar i els parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno. Durant aquesta escena, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit a tornar a temptar la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dona un punyal a sa filla i li ordena, amb un cant exaltat, de matar Sarastro; és la cèlebre ària de la Reina de la Nit:
« Una còlera terrible consumeix el meu cor
La desesperació i la mort m'inflamen
Si Sarastro no mor de la teva mà
Tu no seràs mai més ma filla.
Que siguin per sempre desterrades, per sempre perdudes
Per sempre destruïdes totes les relacions de la naturalesa
desterrades, perdudes i destruïdes les relacions de la naturalesa
Si Sarastro no expira pel teu braç
Escolteu! Déus de la venjança! Sentiu el jurament d'una mare! »
Per sempre destruïdes totes les relacions de la naturalesa
desterrades, perdudes i destruïdes les relacions de la naturalesa
Si Sarastro no expira pel teu braç
Escolteu! Déus de la venjança! Sentiu el jurament d'una mare! »
La Reina desapareix, i després Monostatos torna i intenta de fer cantar Pamina. Però ve Sarastro i aparta Monostatos sense miraments. El moro decideix llavors aliar-se amb la Reina. Sarastro declara a Pamina que castigarà sa mare. Es tornen a trobar Tamino i Papageno als quals els sacerdots han tornat a demanar de guardar silenci. Com sempre, Papageno no se'n sap estar i dona conversa a una dona vella que se li presenta i que desapareix abans dir-li com se diu. Entra Pamina i, ignorant el vot de silenci que han fet, s'apropa als dos hòmens. Desesperada que no li responguin, es pensa que Tamino ja no l'estima, cosa que li trenca el cor. Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino serà aviat iniciat. Sarastro el prepara per a les darreres proves. Pamina és introduïda al temple amb els ulls embenats després que li hagin dit que veuria Tamino per dir-li l'últim adéu. En realitat es tracta d'una prova i Sarastro es dedica a tranquil·litzar-la, però Pamina està massa abatuda per comprendre el sentit de les seves paraules.
Mentrestant, a Papageno se li atorga el dret d'acomplir un desig. Demana vi, però pren consciència que li agradaria per sobre de tot de tenir una companya, i canta el seu desig acompanyant-se del carilló. La vella reapareix i amenaça Papageno amb els pitjors turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix que és una jove i encisadora companya. Però un sacerdot els separa amb el pretext que Papageno encara no n'és digne. En un jardí, els tres genis anuncien l'adveniment d'una nova era, de llum i d'amor. Salven Pamina, agitada per idees de suïcidi, i la tranquil·litzen sobre l'amor de Tamino. Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues últimes proves: la del foc i la de l'aigua. Pamina s'ajunta a Tamino, guiant-lo a través de les seves últimes proves. Són acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.
Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, està desesperat i considera la possibilitat de penjar-se d'un arbre. Els tres genis apareixen i li suggereixen d'utilitzar el carilló per atraure la seva companya. Aprofitant que toca l'instrument, els tres genis cerquen Papagena i la dirigeixen cap al seu amant. Després de reconèixer-se, la parella pot finalment conversar amb alegria. Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una darrera temptativa contra Sarastro. Però l'escena llavors s'inunda de llum i elles s'aparten deixant lloc a Sarastro i al cor dels sacerdots, que lloen els mèrits dels nous iniciats i exalten la unió per la força, per la saviesa i per la bellesa. La flauta màgica toca les últimes notes de l'òpera.
UNA ROSA DE PAPER
MASURCA DE LES MANTELLINES
Se
me’n va anar al Mareny
se
me’n va anar ballant
en
la senyo Maria
En
el senyor Joan
El
tio Miquel de Porra
també
vindrà
i
en la seua guitarra
tot
tocarà
armarem un sarao
i ballarem
Tots los xics i xiques
Tots los xics i xiques
mos divertirem
Quan
estem en el ball
Pepico
em traurà
jo
li diré que amb ell
no
vull ballar
I
després del sarao
berenarem
bollets
de xocolate
en
un panet
Jugarem
a les cartes
i al burret
tots los xics i xiques
tos los xics i xiques
mos
divertirem
DANSA: POLKA DE L'ESTRELA (Alemanya).
Ací teniu un exemple de la dansa que ballem a la classe de música, encara que amb algun detall diferent. Espere que la disfruteu.
ACTIVITATS MES DE JUNY (VOLUNTÀRIES)
Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
CONTINGUTS 3ª AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA (podeu visitar el raconet: instruments de l'orquestra).
- Guia Joves Orquestra (setmana 1).
- Instruments de CORDA (setmana 2)
- Instruments de VENT (setmana 3)
- Instruments de PERCUSSIÓ (setmana 4)
2. FLABIOL. (setmana 5, 6 i 7).
Ací vos pose una preciosa cançó de Jesús Guridi (1886/1961): "Seis canciones infantiles" (1946). Lletra de Jesús María de Arozamena. Amb un acompanyament pianístic ric però secundari, el compositor basc escriu en 1946, sobre textos de Jesús María Arozamena, les seves Sis cançons infantils. En elles, una concepció harmònica més tradicional i una textura clara de constants jocs contrapuntístics, assoleix una música que emana jovialitat i desimboltura.
El aire de la mañana, en tu nombre me ha venido a ver,
tres golpes en la ventana, y no he preguntado ni quién es.
no sé si la primavera, vendrá esta vez para mí
con la caricia primera que al llamar quiere decir…
que quiere decir ¡vivir!.
al aire de la mañana, lo he visto yo amanecer,
si suena aquella campana, déjala que suene hasta después…
...
Recuérdame las canciones, que solíamos cantar allí,
decían de corazones, y soñaban con sentir así
un sueño alegre y eterno, en forma primaveral
que vino como el invierno, para ver el despertar…
ver el despertar ¡mi mal!.
vendrás a mi Primavera, sin que te sienta venir,
está apagada mi hoguera y no me ilusiona ni vivir…
TROIKA (dansa rússa). Ací vos deixe de nou altra dansa per a l'aplec de danses de Picassent que farem per al 9 d'octubre. En aquest cas és una dansa rússa. A disfrutar-ho!!!
1. INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA (podeu visitar el raconet: instruments de l'orquestra).
- Guia Joves Orquestra (setmana 1).
- Instruments de CORDA (setmana 2)
- Instruments de VENT (setmana 3)
- Instruments de PERCUSSIÓ (setmana 4)
2. FLABIOL. (setmana 5, 6 i 7).
------------------------------------------------------------
Ací vos pose una preciosa cançó de Jesús Guridi (1886/1961): "Seis canciones infantiles" (1946). Lletra de Jesús María de Arozamena. Amb un acompanyament pianístic ric però secundari, el compositor basc escriu en 1946, sobre textos de Jesús María Arozamena, les seves Sis cançons infantils. En elles, una concepció harmònica més tradicional i una textura clara de constants jocs contrapuntístics, assoleix una música que emana jovialitat i desimboltura.
El aire de la mañana, en tu nombre me ha venido a ver,
tres golpes en la ventana, y no he preguntado ni quién es.
no sé si la primavera, vendrá esta vez para mí
con la caricia primera que al llamar quiere decir…
que quiere decir ¡vivir!.
al aire de la mañana, lo he visto yo amanecer,
si suena aquella campana, déjala que suene hasta después…
...
Recuérdame las canciones, que solíamos cantar allí,
decían de corazones, y soñaban con sentir así
un sueño alegre y eterno, en forma primaveral
que vino como el invierno, para ver el despertar…
ver el despertar ¡mi mal!.
vendrás a mi Primavera, sin que te sienta venir,
está apagada mi hoguera y no me ilusiona ni vivir…
TROIKA (dansa rússa). Ací vos deixe de nou altra dansa per a l'aplec de danses de Picassent que farem per al 9 d'octubre. En aquest cas és una dansa rússa. A disfrutar-ho!!!
DANSA: ZEMER ATIK (Israel).
DANSA DELS ARQUETS - QUE BÉ S'HO PASSEM!!!
Doneu-li a la imatge i agafeu l'activitat de FIGURES MUSICALS. 
