Nova i bonica cançó per al flabiol valencià amb les notes sol-la-si. Espere que vos agrade!!!
OMBRES XINESES
Ací vos deixe l'enllaç amb els audios del projecte L'ESCOLA CANTA. Espere que disfruteu preparant aquesta Cantata: "El Cor de la Terra" - creada pel compositor Pablo Anglés, amb lletra de Ximo Montañés - per al projecte educatiu L'escola canta curs 2019-2020.
PERCUBODY: "Quiero ser como tú".
Vos deixe este percubody de Nerea Seijoso Rey per a què disfruteu treballant amb el vostre cos amb la cançó "Quiero ser como tu" del Llibre de la Selva.
Ara amb la lletra.
INSTRUMENTS DE CORDA
Vos deixe un vídeo explicatiu dels instruments de corda.
PERCUSSIÓ CORPORAL - Contradanza para orquesta en D mayor Mozart KV565a. Realitzat per Aldana Martucci.
Les dues opéras-ballets més interessants de Rameau són Les Indes galantes i Les fetes d'Hébé (1739), d'una qualitat molt elevada per al gènere. Les Indes galantes consta d'un pròleg i quatre actes, i un dels seus fragments més aconseguits és la Festa del Sol, un ballet d'acció amb parts per a solista, cors i dansa, en el qual destaca el lent preludi i l'espectacular passatge d'una erupció volcànica, musicalment molt superior al terratrèmol i a la tempesta d'Hippolyte et Aricie.
Espere que vos agrade tant com a mi.
Vídeo explicatiu dels instruments de VENT.
Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, en què trafica amb esclaus, usurpa el tron d'un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d'allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge amb vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l'espanta. En una simbòlica subhasta, ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se; apareixen els personatges del seu passat, els seus pecats i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no hi és suficient i que serà condemnat. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor en què explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats
VENT METALL
Ací vos deixe un vídeo amb el musicograma de l'obra "Te Deum" de Marc Antoine CHARPENTIER, on l'instrument protagonista és la TROMPETA, de la secció de Vent Metall.
Concert amb instruments de Vent Metall.
INSTRUMENTS PERCUSSIÓ: actuació.
Cal que vivim tots en pau
cal que construïm un món nou
no més guerres ni violències
junts tú i jo ho aconseguirem
La REDONA és una figura musical que té una duració de 4 temps. Amb aquesta cançó, podeu treballar la part rítmica i melòdica amb diferents figures i notes musicals, especialment de la redona.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
0 = TOC
mm = vaaa
INSTRUMENTS CONVENCIONALS
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
EL LLEÓ NO EM FA POR. Ací vos deixe esta popular cançó per a que practiqueu amb el flabiol les notes LA i SI.
LA POLCA
DUO. Ací vos deixe esta a cançó a 2 veus en forma, pregunta resposta, per a que treballeu les notes LA - SI - DO'. La 2ª veu és per al mestre.
CAMPANITAS SONARÁN. Cançó popular per a practicar les notes SOL - LA - SI. Cal repertir-la 3 vegades.
ANEM TOTS A TOCAR. Compartisc amb vosaltres una peça per a flabiol, a 2 veus per a treballar les notes LA - SI. La 2ª veu és per al mestre.
NADALES
AL COMENÇ DE LA HIVERNADA. Nadala coneguda per la zona de la Safor.
TINC ARMARIS FARCITS DE SOMNIS
ESTA NIT ÉS BONA NIT.
Cançó de Nadal que cantarem enguany per celebrar aquesta festa en qüestió.
Vos deixe esta nadala típica alemanya (Oh tannembaum). Espere que la disfruteu.
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
Ací
vos deixe algunes cançons que farem per celebrar la festa de TOTS ELS
SANTS, amb els MONSTRES i ESPANTACRIATURES més estranys de la nostra
terra valenciana. Monstres com el Butoni, la Quarantamaula, l'home del
sac, la Bolangera, la bubota, el banyeta, l'home dels nassos, les
bruixes...
LA MARIA NO TÉ POR
Vos pose la cançó que cantarem per a la festivitat del 9 d'octubre. Una cançó popular valenciana adaptada per a la festivitat del 9 d'octubre i que descriu la figura de Jaume I.
EL CARGOL. Cançó d'Edgar Willems en la que treballem les notes de l'escala. En este cas, ho fem amb el genial vídeo que ens ha preparat el nostre company de música Bruno. Espere que vos agrade.
PEER GYNT. Escolteu aquesta meravellosa melodia, penseu en tot allò que vos suggereix i feu una breu redacció de la història que heu imaginat.
LA FLAUTA MÀGICA
Perdut de viatge en un país desconegut, el príncep Tamino és atacat per una serp. Mentre lluita per evitar una mort segura, és salvat per les tres dames d'honor de la Reina de la Nit. Mentre el príncep està encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove. Després decideixen d'anar a portar la notícia a la seva reina, però cadascuna d'elles vol quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Després de les discussions, desapareixen. El príncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre, tot preguntant-se si ha estat un somni o si algú li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d'una flauta. S'amaga i veu aparèixer Papageno, un ocellaire cobert de plomes multicolors. En el transcurs del seu primer diàleg, Papageno es vanagloria d'haver mort la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc del pa ensucrat que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb un cadenat d'or.
Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors li parlen de Pamina, la filla de la Reina de la Nit, li n'ensenyen el retrat i desapareixen. A la vista del retrat, Tamino s'enamora de la noia i somia en la felicitat que l'espera. Reapareixen les tres dames que li confessen de qui és Pamina presonera, i -immediatament- sorgeix en Tamino el desig d'alliberar-la. La Reina de la Nit apareix llavors i expressa la desesperació de veure la seva filla segrestada. Diu finalment a Tamino que si aconsegueix d'alliberar-la, Pamina serà seva per a l'eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de veure i prega als déus que no l'hagin enganyat.
Mentrestant, Tamino és conduït cap als tres temples de la Raó, de la Naturalesa i de la Saviesa per tres genis que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Després que no hagin acceptat l'entrada de Tamino en els dos primers temples, un sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre tal com la Reina de la Nit li ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. A Tamino, immers en la solemnitat de la cerimònia, se li desvetlla una apassionada set de coneixements i comença a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n'acompanya el cant. Es troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del cau i que vénen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l'instrument. Només Pamina no respon als sons cristal·lins de la flauta, però sí que ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el príncep intenta unir els dos sons.
Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus esclaus els agafin. Tot d'una apareixen aquests darrers i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno es recorda que posseeix el carilló màgic i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus, que es posen a ballar i a cantar abans de desaparèixer. Una fanfara de trompetes trenca el silenci tot anunciant l'aprició de Sarastro seguit d'una processó de sacerdots. Pamina s'agenolla davant el gran sacerdot i li explica que intenta escapar-se de Monostatos. Aleshores aquest apareix arrossegant Tamino, capturat. Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino s'abracen l'una i l'altre en presència de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i, posant-se davant Sarastro, lloa els seus mèrits personals, esperant de ser recompensat. Tanmateix, és condemnat a rebre setanta-set cops de fuet. Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino siguin conduïts al Temple de les Proves. El primer acte s'acaba amb un cor que lloa la virtut i la justícia.
Acte II
Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit de casar Tamino i Pamina. Però Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum, que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega a Isis i Osiris d'atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves. Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino són nobles, mentre que Papageno només s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen de conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se'n pot estar i els parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno. Durant aquesta escena, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit a tornar a temptar la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dona un punyal a sa filla i li ordena, amb un cant exaltat, de matar Sarastro; és la cèlebre ària de la Reina de la Nit:
« Una còlera terrible consumeix el meu cor
La desesperació i la mort m'inflamen
Si Sarastro no mor de la teva mà
Tu no seràs mai més ma filla.
Per sempre destruïdes totes les relacions de la naturalesa
desterrades, perdudes i destruïdes les relacions de la naturalesa
Si Sarastro no expira pel teu braç
Escolteu! Déus de la venjança! Sentiu el jurament d'una mare! »
La Reina desapareix, i després Monostatos torna i intenta de fer cantar Pamina. Però ve Sarastro i aparta Monostatos sense miraments. El moro decideix llavors aliar-se amb la Reina. Sarastro declara a Pamina que castigarà sa mare. Es tornen a trobar Tamino i Papageno als quals els sacerdots han tornat a demanar de guardar silenci. Com sempre, Papageno no se'n sap estar i dona conversa a una dona vella que se li presenta i que desapareix abans dir-li com se diu. Entra Pamina i, ignorant el vot de silenci que han fet, s'apropa als dos hòmens. Desesperada que no li responguin, es pensa que Tamino ja no l'estima, cosa que li trenca el cor. Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino serà aviat iniciat. Sarastro el prepara per a les darreres proves. Pamina és introduïda al temple amb els ulls embenats després que li hagin dit que veuria Tamino per dir-li l'últim adéu. En realitat es tracta d'una prova i Sarastro es dedica a tranquil·litzar-la, però Pamina està massa abatuda per comprendre el sentit de les seves paraules.
Mentrestant, a Papageno se li atorga el dret d'acomplir un desig. Demana vi, però pren consciència que li agradaria per sobre de tot de tenir una companya, i canta el seu desig acompanyant-se del carilló. La vella reapareix i amenaça Papageno amb els pitjors turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix que és una jove i encisadora companya. Però un sacerdot els separa amb el pretext que Papageno encara no n'és digne. En un jardí, els tres genis anuncien l'adveniment d'una nova era, de llum i d'amor. Salven Pamina, agitada per idees de suïcidi, i la tranquil·litzen sobre l'amor de Tamino. Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues últimes proves: la del foc i la de l'aigua. Pamina s'ajunta a Tamino, guiant-lo a través de les seves últimes proves. Són acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.
Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, està desesperat i considera la possibilitat de penjar-se d'un arbre. Els tres genis apareixen i li suggereixen d'utilitzar el carilló per atraure la seva companya. Aprofitant que toca l'instrument, els tres genis cerquen Papagena i la dirigeixen cap al seu amant. Després de reconèixer-se, la parella pot finalment conversar amb alegria. Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una darrera temptativa contra Sarastro. Però l'escena llavors s'inunda de llum i elles s'aparten deixant lloc a Sarastro i al cor dels sacerdots, que lloen els mèrits dels nous iniciats i exalten la unió per la força, per la saviesa i per la bellesa. La flauta màgica toca les últimes notes de l'òpera.
UNA ROSA DE PAPER
MASURCA DE LES MANTELLINES
Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
1. INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA (podeu visitar el raconet: instruments de l'orquestra).
- Guia Joves Orquestra (setmana 1).
- Instruments de CORDA (setmana 2)
- Instruments de VENT (setmana 3)
- Instruments de PERCUSSIÓ (setmana 4)
2. FLABIOL. (setmana 5, 6 i 7).
Ací vos pose una preciosa cançó de Jesús Guridi (1886/1961): "Seis canciones infantiles" (1946). Lletra de Jesús María de Arozamena. Amb un acompanyament pianístic ric però secundari, el compositor basc escriu en 1946, sobre textos de Jesús María Arozamena, les seves Sis cançons infantils. En elles, una concepció harmònica més tradicional i una textura clara de constants jocs contrapuntístics, assoleix una música que emana jovialitat i desimboltura.
El aire de la mañana, en tu nombre me ha venido a ver,
tres golpes en la ventana, y no he preguntado ni quién es.
no sé si la primavera, vendrá esta vez para mí
con la caricia primera que al llamar quiere decir…
que quiere decir ¡vivir!.
al aire de la mañana, lo he visto yo amanecer,
si suena aquella campana, déjala que suene hasta después…
...
Recuérdame las canciones, que solíamos cantar allí,
decían de corazones, y soñaban con sentir así
un sueño alegre y eterno, en forma primaveral
que vino como el invierno, para ver el despertar…
ver el despertar ¡mi mal!.
vendrás a mi Primavera, sin que te sienta venir,
está apagada mi hoguera y no me ilusiona ni vivir…
TROIKA (dansa rússa). Ací vos deixe de nou altra dansa per a l'aplec de danses de Picassent que farem per al 9 d'octubre. En aquest cas és una dansa rússa. A disfrutar-ho!!!