L’Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l’últim dia de l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre i/o cap d’any. Se’ls diu que aquest dia surt “un home que té tants nassos com dies té l’any”.
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern. Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada