ACTIVITATS MES DE JUNY (VOLUNTÀRIES). Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
ACTIVITATS MES DE JUNY (VOLUNTÀRIES). Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
ACTIVITATS MES DE JUNY (VOLUNTÀRIES) Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
ACTIVITATS MES DE JUNY (VOLUNTÀRIES) Vos deixe l'accés al PADLET que he preparat amb diferents tipus d'activitats. NO SÓN DEURES. Són activitats variades i voluntàries de caràcter lúdic.
Ací vos deixe la cançó de RESISTIRÉ en versió Karaoke per a que la canteu (versió en valencià).
Vos deixe també la versió feta per artistes valencians i que té caràcter BENÈFIC.
La coneguda cançó del Dúo Dinámico Resistiré ja té versió valenciana i
per una bona causa. La iniciativa de l’actriu valenciana Carme Juan,
Albert Bellés i Chorva (encarregat de l’adaptació al valencià de la
cançó) i el productor Nacho Mañó, que compta amb el suport de la
Diputació de València, servirà per a recaptar fons per a la lluita
contra la Covid-19 a benefici de Càritas i la Creu Roja. À Punt dona
suport a la difusió del videoclip benèfic d’aquesta cançó, gravada des
de casa, per músics i artistes valencians.
La iniciativa solidària també compta amb la col·laboració de Manuel de
la Calva, membre del Dúo Dinámico que, a més de treballar amb Nacho
Mañó, ha decidit donar els drets musicals a aquest projecte benèfic.
Traducció de la lletra al valencià, a càrrec d’Albert Bellés i Chorva
Quan jo perda totes les partides,
quan jo dorma amb la soledat,
quan se'm tanquen totes les eixides
i la nit a mi no em deixe en pau.
Quan jo senta por amb el silenci,
quan em coste mantindre'm dempeus,
quan tots els records se’m rebel·len
i em posen contra la paret.
Resistiré, valent davant de tot,
em tornaré de ferro per així endurir la pell
i encara que a la vida el vent fort bufe,
soc com el jonc que es doblega,
però sempre està ben dret.
Resistiré, per a seguir vivint,
suportaré els colps, perquè jo mai em rendiré
i encara que els meus somnis s'esmicolen,
resistiré.
Quan el món perda tota màgia,
quan el meu enemic siga jo,
quan m'apunyale la nostàlgia
i no em reconega ni la veu.
Quan em torne boig de matinada,
quan el vent no bufe al meu favor,
si el dimoni passa la factura,
si algun dia a mi se’m trenca el cor.
Resistiré, valent davant de tot,
em tornaré de ferro per així endurir la pell,
i encara que a la vida el vent fort bufe,
soc com el jonc que es doblega,
però sempre està ben dret.
Resistiré, per a seguir vivint,
suportaré els colps, perquè jo mai em rendiré
i encara que els meus somnis s'esmicolen,
resistiré, resistiré.
Produït per Nacho Mañó
Amb la participació de:
Pep Gimeno 'Botifarra', Andreu Valor, Nelo Gómez, Dani Miquel, Miquel
Gil, Javi Fernández (Bombai), Paco Muñoz, Melomans, Eduard Forés, Chimo
Bayo, Vicente Seguí, Guillermo Martín, Ramón Ródenas, Tío Fredo, Manuel
Maestro, Alejandro Parreño, Ferran Ramonets, Robert Ramonets, Carme
Juan, Rosita Amores, Noelia Zanón, Tessa, Carraixet, Silvia Rico, Sandra
Polop, Flora y David (El Diluvi), Noelia Cano, Sandra Cervera, Mireia Pérez,
María José Peris, Aitana Ferrer, Verónica, Ina Martí, Pepa Cases, Tesa.
Bateria: Marcelo Novati, Lucas Jiménez
Percussió: Salva Ortiz
Baix: Carlos Maeso
Guitarres: Juan Luis Giménez i Nacho Mañó (Presuntos Implicados), Ximo
Tébar, José Manuel Moles, Jorge Lario, Carlos Gómez.
Teclats: Vicent Colonques, B. Blaya, Pau Cháfer.
Metalls: David Pastor, Francisco Blanco, Carlos Martín
Edició: Javier Salinas
Mescles i masterització: Manu Tomás
Producció executiva: Carme Juan
Direcció musical: Nacho Mañó
La MARXA RADETZKI és una composició orquestral de Johann Strauss,
escrita l'any 1848. Va ser composta en honor al mariscal de camp
austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar
el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de
1848-49.
Ací vos deixe el MUSICOGRAMA que hem interpretat a classe amb els instruments de percussió. EN
FAMÍLIA: agafeu 3 objectes diferents i elegiu un dels 3 signes del
musicograma. Cadascú que interprete el seu signe al ritme de la música.
/ = SHUM
0 = TOC
mm = vaaa
INSTRUMENTS CONVENCIONALS
INSTRUMENTS NO CONVENCIONALS
La
marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme
austríac. Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la
repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a
ser considerada com un símbol reaccionari.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça
que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant
aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna
per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra.
Ací vos deixe la gravació que he fet amb diferents instruments, de la cançó popular valenciana, EL TIO PEP. He utilitzat el Flabiol valencià, la Tuba, l'Ukelele, el violoncel...i 2 gots!!!
Vos deixe el making off que havíem preparat a Musiescola per celebrar la 6ª edició, que lamentablement no podrem realitzar. Ací, apareixen els centres que anàvem a la Trobada d'Algemesí.
La Marxa Turca sobre les Runes d'Atenes és una obra de circumstància composta per Beethoven
el 1811. Comprén una obertura en sol menor, opus 113, i vuit parts
cantades, de les quals només una "Marxa amb cors", en sol major, va ser
publicada com a opus 114.
INSTRUCCIONS: 1. En grup, canteu les síl·labes de tots els signes. 2. Cadascú, tria un dibuix i només canta el seu so(síl·laba). 3. Podeu canviar de signe i provar-ne altre. 4. Amb 3 objectes de so molt distint, interpreteu el musicograma.
L'emperador Francesc I d'Àustria, per
apaivagar (apaciguar) els sentiments nacionalistes a Hongria, havia fet
construir el 1808 un gran teatre a Pest (Hongria), per celebrar la
fidelitat dels hongaresos a la monarquia austríaca. El 10 de febrer de
1812, en ocasió de la inauguració d'aquest teatre, es va demanar a
Beethoven que posés música a dos textos de circumstància escrits per
August von Kotzebue: "El Rei Esteve" i "Les Ruïnes d'Atenes". Aquestes
obertures formen part de les obres orquestrals menys interpretades del
compositor.
L'obertura va ser publicada el 1823 per Steiner a Viena, i l'obra completa no es va editar fins al 1846.
