dimecres, 13 de novembre del 2024

SONATA D'ISABEL (V.A.ESTELLÉS)

 

SONATA D'ISABEL

Lletra: V.A.Estellés

Música: Pau Alabajos



 ESTROFA

He aixecat, mentre escrivia, el cap

i amb ulls cansats de la cal·ligrafia

he vist enllà, damunt d'una tauleta

que hi ha al racó del nostre menjador,

 Entre papers i llibres que m'estime,

com un ocell de ritme popular,

com un cresol, una fotografia

de fa mil anys o de fa quatre dies:

 TORNADA

 Tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,

i més enllà les Sitges del meu poble.

La veig sovint i et recorde moltíssim,

el cos esvelt, com un cànter de Nàquera

i un breu ocell de tristesa als teus ulls

i un breu ocell de tristesa als teus ulls

 

ESTROFA

M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia

entre papers i fortuïtes síl·labes.

Com qui, a la nit, intenta orientar-se

amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire

 aquell instant de l'any 48.

Tu vares fer que cregués altre cop

i m'has donat la teua companyia,

el teu discret silenci, el teu ajut.

 TORNADA

Aquesta nit t'he mirat novament.

Et tinc i et veig com et veié el meu cor

el dia aquell de la fotografia.

Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.

amb claredats i explosions de mar x2

 

Enllaç instrumental

 

ESTROFA

En aquest gran, silenci de la casa

jo et vull deixar, amant, amats per sempre,

un ram convuls de síl·labes de vidre.

 Al dematí potser et floriran

entre les mans de timidesa invicta,

i volaran des d'ell brisa i colomes.

Creix el mural de calç i de coets,

 TORNADA

Secret amor, estendard lluminós,

barres de sang sobre un blanc intocable,

aquest amor salvatge d'un país

que havem creuat, estimant-nos moltíssim,

des d'Alacant a Castelló, amb els ulls

plens d'una llum, una gota de llum.

 

 ESTROFA

Dic el teu nom en aquest punt mateix.

Dic Isabel i canten els canyars

i pels carrers diversos de València

passen amants que es besen a la boca

 amb molt d'amor presos per la cintura,

atarantats d'una olor de gesmils.

Dic el teu nom i amb casta reverència

el posaré en un pitxer amb aigua.

 TORNADA

Dic Isabel i canten els canyars

i pels carrers diversos de València

passen amants que es besen a la boca,

amb molt d'amor presos per la cintura,

atarantats d'una olor de gesmils.

Dic Isabel i seguesc el camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

MUSIQUEANDO 2025