Ací vos pose el vídeo que he realitzat de la cançó Dolços de Nadal, de Dani Miquel, amb imatges per a què conegueu bé els dolços tradicionals nadalencs de la nostra terra valenciana.
diumenge, 23 de desembre del 2018
TOCAR UN INSTRUMENT Vs ENVELLIMENT?
Sembla que tocar un instrument o cantar podria previndre problemes cerebrarls i cognitius associats a l'envelliment. Aixina ho afirma la Universitat de Granada després de fer un anàlisi exhaustiu de totes les publicacions relacionades amb la pràctica musical i la salut.
dimecres, 19 de desembre del 2018
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL...
Vols dirigir una orquestra des del teu navegador? Entra i prova!!!
SEMI-CONDUCTOR, és un experiment de Google, que tracta de posar a prova un sistema de "machine learning" anomenat PoseNet, capaç d'identificar algunes figures humanes i el seu moviment.
BANDURFEST...
Doneu-li a la imatge i toqueu directament aquest instrument de corda. Que ho disfruteu!!!
dijous, 13 de desembre del 2018
dimarts, 11 de desembre del 2018
ACTIBASKET 2018 CEIP MARE DE DÉU DE VALLIVANA
Ací vos presentem el curtmetratge amb el que hem participat al Programa ACTIBASKET (2018) que organitza la Federació Espanyola de Basket (FEB) i la Fundació TRINIDAD ALFONSO, amb la col·laboració de la Federació valenciana de basket (FBCV) i el VALÈNCIA BASKET.
En la present edició, el tema girava al voltant de l'assetjament escolar (acoso) i el bullying, en la que nosaltres hem utilitzat la cançó "DIGUEM NO" de Dani Miquel, que tracta específicament aquest tema.
Estem molt contents del resultat i de la participació de tots el nostres alumnes. Esperem que vos agrade!!!
Estem molt contents del resultat i de la participació de tots el nostres alumnes. Esperem que vos agrade!!!
dilluns, 10 de desembre del 2018
MARXA TURCA SOBRE LES RUNES D'ATENES (L.V.BEETHOVEN).
La Marxa Turca sobre les Runes d'Atenes és una obra de circumstància composta per Beethoven
el 1811. Comprén una obertura en sol menor, opus 113, i vuit parts
cantades, de les quals només una "Marxa amb cors", en sol major, va ser
publicada com a opus 114.
= SHUM 
= VAAA 
=TOC TOC TOC
= SHUM 
= VAAA 
=TOC TOC TOC
INSTRUCCIONS:
1. En grup, canteu les síl·labes de tots els signes.
2. Cadascú, tria un dibuix i només canta el seu so(síl·laba).
3. Podeu canviar de signe i provar-ne altre.
4. Amb 3 objectes de so molt distint, interpreteu el musicograma.
1. En grup, canteu les síl·labes de tots els signes.
2. Cadascú, tria un dibuix i només canta el seu so(síl·laba).
3. Podeu canviar de signe i provar-ne altre.
4. Amb 3 objectes de so molt distint, interpreteu el musicograma.
L'emperador Francesc I d'Àustria, per
apaivagar (apaciguar) els sentiments nacionalistes a Hongria, havia fet
construir el 1808 un gran teatre a Pest (Hongria), per celebrar la
fidelitat dels hongaresos a la monarquia austríaca. El 10 de febrer de
1812, en ocasió de la inauguració d'aquest teatre, es va demanar a
Beethoven que posés música a dos textos de circumstància escrits per
August von Kotzebue: "El Rei Esteve" i "Les Ruïnes d'Atenes". Aquestes
obertures formen part de les obres orquestrals menys interpretades del
compositor.
L'obertura va ser publicada el 1823 per Steiner a Viena, i l'obra completa no es va editar fins al 1846.
L'obertura va ser publicada el 1823 per Steiner a Viena, i l'obra completa no es va editar fins al 1846.
TREPAK (Trencanous)
Ací vos deixe un musicograma d'un dels moviments més coneguts del Trencanous de P. I. Txiakovski. Realitzat per MUSICATION.
divendres, 23 de novembre del 2018
dilluns, 19 de novembre del 2018
divendres, 16 de novembre del 2018
dimarts, 13 de novembre del 2018
ESTIMO EL NADAL (Antoni Tolmos)
ESTIMO EL NADAL. Preciosa cançó de Nadal d'Antoni Tolmos i que ací podeu disfrutar en aquest moment de la seua gravació. A disfrutar-la!!!
dimecres, 7 de novembre del 2018
Vals de les flors (P. I. Txaikovski).
Piotr Ilitx Txaikovski va néixer el 7 de maig del 1840 a Vótkinsk (Rússia) i va morir el 6 de novembre del 1893 a Sant Petersburg.
EL TRENCANOUS
Argument
El conte s'ha publicat en moltes versions, algunes plenes de color per als nens. L'argument se centra en una nena alemanya anomenada Clara Stahlbaum o Clara Silverhaus. En algunes representacions de El trencanous Clara es diu Marie o Maria. (En el conte original de Hoffmann la nena es diu justament Marie-o María-, mentre que Clara-o Klärchen-és el nom d'una de les seves nines).
El conte s'ha publicat en moltes versions, algunes plenes de color per als nens. L'argument se centra en una nena alemanya anomenada Clara Stahlbaum o Clara Silverhaus. En algunes representacions de El trencanous Clara es diu Marie o Maria. (En el conte original de Hoffmann la nena es diu justament Marie-o María-, mentre que Clara-o Klärchen-és el nom d'una de les seves nines).
El dibuix original de Konstantin Ivanov
per a l'escenari de El Trencanous, primer acte (1892)
Primer acte
L'obra comença amb una obertura «en miniatura», la qual també comença la Suite. La música crea l'ambient conte de fades mitjançant els registres alts de l'orquestra. El teló s'obre i mostra la casa dels Stahlbaum, en la qual es prepara la festa de la vigília de Nadal. Clara, el seu germanet Fritz i els seus pares estan celebrant la nit amb amics i família, quan entra el padrí misteriós, Herr Drosselmeyer. Es treu de pressa un sac de regals per a tots els nens. Tots estan feliços, excepte Clara, qui no ha rebut un regal encara. Herr Drosselmeyer presenta llavors tres nines de grandària natural, cadascuna ballant entorn de si. Quan estan completes les danses, Clara s'apropa a Herr Drosselmeyer demanant un regal. Sembla que a ell li falten més regals, i Clara corre a la seva mare tenint una arrencada de llàgrimes. Drosselmeyer presenta després una joguina de trencanous, en la forma tradicional d'un soldat amb uniforme de formació. Clara està encantada, però el seu germà sent enveja i fallida el trencanous. La festa acaba i la família Stahlbaum se'n va a dormir. Mentre tots estan dormint Herr Drosselmeyer arregla el Trencanous. Després Clara es desperta i veu que la seva finestra és oberta. Quan el rellotge toca la mitjanit, Clara sent el so de ratolins. Es desperta i tracta d'escapolir-se, però els ratolins la detenen. Potser Clara estigui somiant encara: L'arbre de Nadal de sobte es torna enorme, omplint la sala. El trencanous pren vida, ell i els seus soldats s'aixequen per defensar a Clara, i el Rei dels ratolins encapçala als seus ratolins en batalla. Aquí Txaikovski segueix el clima «de miniatura» de l'obertura, posant la majoria de la música de batalla en els registres alts de l'orquestra. Succeeix un conflicte, i quan Clara ajuda al Trencanous sostenint la cua del rei dels ratolins i tirant-li una sabata, aquest aprofita l'oportunitat i apunyala al rei, que mor. Els ratolins es retiren portant-se al seu líder. Després, el Trencanous es transforma en un príncep. (En el conte original de Hoffmann i en les versions del Ballet Reial de 1985 i 2001, el príncep és el nebot de Drosselmeyer, a qui el rei dels ratolins havia convertit en un Trencanous, i tots els esdeveniments després de la festa de Nadal s'han arreglat per Drosselmeyer per eliminar l'encanteri). Clara i el príncep viatgen a un món on flocs de neu ballarins els saluden i on fades i reines ballen per donar-los la benvinguda a Clara i al príncep al seu món. La música expressa les imatges meravelloses presentant un cor de nens sense paraules. El teló cau i acaba el primer acte.
El dibuix original de Konstantin Ivanov
per a l'escenari de El Trencanous, segon acte (1892).
Segon acte
Clara, el Trencanous i Drosselmeyer arriben al Regne dels Dolços on els rep la fada de Sucre, el seu Cavaller i la resta dels dolços. Se succeeixen una dansa espanyola, identificada de vegades amb la xocolata, una xinesa, de vegades amb el te, una àrab, cafè, i una russa, de vegades cridada Bastons de Caramel (la dansa russa és el Trepak), Mamà Gingebre i els seus putxinel·lis (de vegades Bombons, o Pallassos de la cort en la representació de Mijaíl Baryshnikov), les Flautes de llengüeta (de vegades Pastores de Marzipan o Mirlitons), la Fada de Sucre, i el Vals de les Flors. Però les danses al Regne dels Dolços no sempre segueixen el mateix ordre.
Després de les celebracions, Clara es desperta sota l'arbre nadalenc amb el seu trencanous de fusta, alegre per la seva meravellosa aventura, i cau el teló. No obstant això, en la versió de Balanchine, mai es veu a Clara despertant, sinó que després de totes les danses en el Regne dels Dolços, ella i el Príncep Trencanous llisquen en un trineu tirat per rens i finalitza l'obra. El somni ha estat real, com en el conte original de Hoffmann. La versió del Ballet Real també el representa d'aquesta manera. Finalment, el nebot de Drosselmeyer, que havia estat transformat en trencanous, reapareix sota forma humana a la botiga de joguines del seu oncle.
Després de les celebracions, Clara es desperta sota l'arbre nadalenc amb el seu trencanous de fusta, alegre per la seva meravellosa aventura, i cau el teló. No obstant això, en la versió de Balanchine, mai es veu a Clara despertant, sinó que després de totes les danses en el Regne dels Dolços, ella i el Príncep Trencanous llisquen en un trineu tirat per rens i finalitza l'obra. El somni ha estat real, com en el conte original de Hoffmann. La versió del Ballet Real també el representa d'aquesta manera. Finalment, el nebot de Drosselmeyer, que havia estat transformat en trencanous, reapareix sota forma humana a la botiga de joguines del seu oncle.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
