Ací vos deixem el 2n programa de Vallivana ràdio complet. En primer lloc l'entrevista a Marta Espí, la nostra directora. En 2n lloc parlem del Nadal amb els alumnes de 1r i 2n cicle de primària. En 3r lloc, una Fantasia Simfònica amb narració per part dels alumnes del 3r cicle.
Tercera part del programa dedicada a la Fantasia simfònica ELS 3 REIS MAGS que els alumnes han narrat junt a la música d'Hugo Chinesta. Esperem que els agrade i valoren la dificultat del treball realitzat.
Ací teniu la felicitació radiofònica que hem preparat amb els alumnes de 2n i 3r cicle de primària.
Ací teniu la felicitació radiofònica que hem preparat amb els alumnes d'infantil i 1r cicle de primària.
Ací teniu la 2ª part del nostre 2n programa, i que va dedicada íntegrament a la festivitats del Nadal. Parlem amb els alumnes del que suposa per a ells esta festivitat i també disfrutem cantant algunes nadales. Esperem que vos agrade.
En esta 1ª part del 2n programa de Vallivana Ràdio, fem una entrevista a la nostra directora, Marta Espí, qui també ens conta coses d'actualitat de la nostra escola.
Ací vos deixe este interessant ritmegrama que he preparat per a vosaltres, ara que ve el tradicional concert de nadal. És una peça habitual de repertori en aquest concert. Espere que vos agrade.
Ací vos pose esta tradicional melodia argentina que treballem a dos veus.
Ací vos deixe este bonic fragment a 2 veus, encara que popularitzat com a cançó tradicional, és una melodia original de W.A.Mozart en la seua òpera "La flauta màgica".
Ací vos deixe una cançó a 2 veus per a flabiol que treballem a 6é de primària. Esperem que vos agrade.
Ací vos deixe una cançó a 2 veus per a flabiol que treballem a 6é de primària. Esperem que vos agrade.
Ací vos deixe una cançó a 2 veus per a flabiol que treballem a 6é de primària. Esperem que vos agrade.
Vos deixe este Ritmegrama que he preparat per a treballar amb la negra, 2 corxeres i 4 semicorxeres. Espere que vos agrade.
Vos deixe esta popular nadala per a que la canteu i la disfruteu estes setmanes.
Ací compartim la 3ª part del 1r programa de la nostra ràdio escolar. En este cas, centrada en la festivitat de Tots Sants, amb els alumnes de 1r i 2n ciclem més els alumnes de 5é.
Ací compartim la 2ª part del 1r programa de la nostra ràdio escolar. En este cas, centrada en diferents jocs realitzats amb els nostres alumnes de 2n i 3r cicle. Hem lletrejat i també treballat les dites i les endevinalles. Un d'eixos jocs els hem fet en anglés, amb les nostres companyes Mila i Mª José.
Esperem que vos agrade!!!
Ací compartim la 1ª part del 1r programa de la nostra ràdio escolar. En este cas, centrada en la festivitat del 9 d'octubre amb els alumnes d'Infantil i 3r cicle.
En breu, la 2ª i la 3ª part.
Ací vos deixe el 1r programa de la nostra ràdio, dedicat a la festivitat del 9 d'octubre, de Tots Sants i també amb dinàmiques i jocs lingüístics com endevinalles i lletrejar.
Esperem que vos agrade!!!
Vos deixe esta nadala típica alemanya (Oh tannembaum). Espere que la disfruteu.
Compartisc amb vosaltres una peça per a flabiol, a 2 veus per a treballar les notes LA - SI. La 2ª veu és per al mestre.
Ací vos deixe esta cançó popular per a practicar les notes SOL - LA - SI. Cal repertir-la 3 vegades.
Ací vos deixe esta a cançó a 2 veus en forma, pregunta resposta, per a que treballeu les notes LA - SI - DO'. La 2ª veu és per al mestre.
Ací vos deixe esta cançó per a que practiqueu amb les notes SOL - LA - SI.
Ací vos deixe esta cançó, amb un extraordinari acompanyament, per a que practiqueu amb el flabiol les notes LA i SI.
Ací vos deixe esta popular cançó per a que practiqueu amb el flabiol les notes LA i SI.
Vull compartir amb vosaltres este ritmegrama dissenyat amb la peça "Rondó Ruso" de Saverio Mercadante, que aprofitem per treballar la negra, les corxeres i el silenci de negra, i també els instruments de vent fusta. En este cas amb la flauta travessera com a instrument protagonista.
Ethan i Val estan preparats per interpretar Alla Turca de Mozart, però Timmy, Febe i Heidi volen unir-se a l'espectacle. Per sort, en Sammy hi és per mantenir l'ordre.
Ací vos deixe este cànon per a que el practiqueu a casa. Espere que vos agrade!!!
Música: Santi Riera
Lletra: Joaquim Maidreu.
Arranjament Musical: El racó musical de Vallivana.
Ací vos deixe esta cançó per a treballar a classe. En 1r lloc a 1 veu per a practicar i conéixer bé la cançó. L'he preparada per a Piano, oboé i violoncel.
En 2n lloc, ja en forma de cànon, on la 1ª vegada cantem tots junts i la 2ª i 3ª repetició ja per grups.
Ací vos deixe la celebració de la festa de Tots Sants a l'escola.
Història i preparació: Agustí Romaguera (mestre de música).
CONTE: EL LLEÓ I EL RATOLÍ.
Vos deixe esta cançó pròpia de l'estació en la que ara estem.
M’agrada la tardor, perquè els arbres es despullen.
M’agrada la tardor, virondeta, virondó.
Groc, groc, groc, groc, groc, groc,
grogues i seques són les fulles,
groc, groc, groc, groc, groc, groc,
grogues, vermelles i marrons.
SÓN LES NOTES DE L'ESCALA
Ací vos deixe el ball que vam fer els mestres en la festivitat de TOTS SANTS (2018) i que vam celebrar a l'escola. Espere que vos agrade. Enguany també hi haurà sorpreses...
Vos deixe un vídeo amb les posicions del flabiol seguint l'escala de RE MAJOR. Espere que vos ajude.
Vos deixe ací la cançó de LA SERPETA per a treballar les notes SOL, LA, SI amb el flabiol. Espere que ho disfruteu!!!
Vos deixe ací un resum del que va ser la jornada de celebració del 9 d'octubre a la nostra escola.
Auca de Jaume I
Cançó 1: Nosaltres som els cavallers.
Cançó 2: Picaina (versió 9 d'octubre).
Batucada sobre marxa cristiana.
Dansa de la Magrana.
Desfilada.
TOQUE A L'ORQUESTA: amb aquesta cançó treballem la lectura de la nota DO + les notes mi-fa-sol-la.
Per commemorar el 9 d'octubre amb els més xicotets, cantem aquesta bonica i divertida cançó: NOSALTRES SOM ELS CAVALLERS.
Vos pose la cançó que cantarem per a la festivitat del 9 d'octubre. Una cançó popular valenciana adaptada per a la festivitat del 9 d'octubre i que descriu la figura de Jaume I.
Vos pose la cançó que cantarem per a la festivitat del 9 d'octubre. Una cançó popular valenciana que descriu el patiment i el sacrifi del treball dels llauradors.
Aprofitant la festivitat del 9 d'octubre, ací vos deixe una batucada que he preparat per a acompanyar la Marxa Cristiana "CREU DAURÀ" de Francisco Valor Llorens. Espere que la disfruteu.
Versió amb batucada gravada (excepte el repenique).
Versió sense els instruments de batucada.
Ací vos deixe l'enllaç amb tots els vídeos de l'actuació de MUSIESCOLA VI que vam fer a l'escola el dia de comiat dels alumnes de 6é (23/06/2021).
Com podreu vore, és un llistat de reproducció amb cadascuna de les peces i parts de l'actuació, amb alguna sorpresa més. Esperem que vos agrade!!!
Vos deixe ací una de les cançons del Musical més complicades. Espere que la disfruteu. Veu gravada pels alumnes del CEIP Serreria de València. Aneu afinant les vostres veus. Ritme, força i alegria!!!
La nostra escola, ha participat en el projecte "Rapsodes de l'Horta Sud", amb col-laboració amb el CEIP Jaume I d’Alcàsser, hem realitzat un RAP ECOLÒGIC amb l'alumnat de 6è. Ací us deixem l'audio de la gravació!!!
També adjunte un Rap que li vam preparar a Tesa aprofitant la seua visita.
Vos adjunte el Rap que van crear Tesa i els alumnes en el taller corresponent de RAPSODES 2021. També fotos del moment en el que, per grups, van cantar les seues pròpies creacions.
També vam cantar un dels èxits de TESA com és "RURAL", en el que els i les alumnes s'ho van passar genial.
També fotos del moment en el que, per grups, van cantar les seues pròpies creacions.
LA GOSSA SORDA: "QUINA CALITJA".
Vos deixe la versió que hem fet del famós "We are the champions" de Queen, que hem preparat en Musiescola VI dins del projecte Ecorock, en la versió "We are the guardians". Espere que ho disfruteu!!!
Vos deixe esta cançó adaptada per a Musiescola VI, i que seguint en la temàtica, parla d'ECOLOGIA i respecte del MEDI AMBIENT.
Vos pose la coreografia i la lletra de la cançó "The Wall" de Pink Floyd, corresponent a la part del CANT COMÚ.
THE WALL
- Versió de l'alumnat -
Musiescola VI
A-1: Ara hi ha excés de plàstic.
La jugada no ha eixit bé.
Necessitem molt més d'oxigen
o al final ens morirem.
B-1: Ei, vinga! Musiescola VI.
Cada any es tiren moltes tones de bricks.
Si vols salvar el món,
haurem de reciclar.
A-2: Són molt pocs els que s’adonen
que la terra és on vivim.
Musiescola està advertint-nos,
casa nostra està morint.
B-2: Xics, xiques, cal cuidar el món.
I també hem de tindre, ganes de rock and roll.
El que ens fa més falta
és tindre un gran cor.
Ací vos deixe el percubody que he preparat d'un clàssic de Johannes BRAHMS, com és la Dansa Hongaresa nº 5 en Fa#menor (1867). Espere que vos agrade!!!
En la seva creació musical, Brahms volgué compaginar l’herència del passat amb el llenguatge del Romanticisme tardà. Utilitzà els models contrapuntístics de Bach i Händel, el domini motívic de Haydn i, sobretot, la perfecció formal de Beethoven. Alfred Einstein qualificà la seva música com a fruit d’un "músic pòstum". Carl Dahlhaus ha assenyalat la importància de la producció cambrística, un tipus de repertori burgès titllat llavors de conservador en oposició al llenguatge experimental de les òperes i poemes simfònics. En realitat, al voltant de Brahms s’agruparen tots aquells que no creien ni en l’estètica wagneriana ni en les propostes de la Nova Escola Alemanya de Liszt, com Eduard Hanslick. Fins i tot es produí un enfrontament amb Wagner l’any 1879, motivat per la gelosia d’aquest compositor quan a Brahms li atorgaren a Breslau el grau de doctor honoris causa tot reconeixent-lo com "el primer entre els mestres contemporanis de música seriosa".
Les primeres composicions per a piano, tres sonates, estan escrites en un estil de Romanticisme impetuós, en la línia de Robert Schumann. Són aquestes obres les que arrencaren a Schumann el seu escrit entusiasta "Neue Bahnen". Però Brahms aviat inicià un gir estètic, contemporani al manifest que redactà juntament amb Joachim. Es fixà en la forma de les variacions clàssiques, en el rigorisme en l’escriptura i en la cerca del sentit formal més conservador, tot esguardant el passat musical. Aquest gir explica el perquè de l’enorme importància que tingué al llarg de tota la seva vida la música de cambra, modalitat en la qual tampoc no es preocupà de grans troballes formals, sinó que adoptà sense cap tipus de temor púdic les fórmules establertes.
Vos deixe este vídeo en el que descobrim i disfrutem amb alguns instruments característics del JAZZ. Que ho disfruteu!!!
Vos deixe este RITMEGRAMA que he preparat d'esta excel·lent peça musical de Jef Penders, anomenda "American folkrock".
Vos deixe este RITMEGRAMA que he preparat d'esta divertida peça musical de Jef Penders anomenda "The laugh'n charleston".
Ací vos deixe els Raps de la PAU que van preparar els alumnes de 6é per grups.
6é A
6é B
6é C
La pel·lícula ens situa a Viena, el 9 de juny de 1804, amb Beethoven dirigint-se cap al palau el seu patró, el príncep Franz Lobkowitz, per a la primera interpretació de la seua tercera simfonia. L'estructura de la simfonia, en quatre moviments, marcarà també l'estructura de la pel·lícula, tenint una introducció, prèvia al començament de l'assaig, que ens situa en el context social, i fragments entre cadascun dels moviments on els diàlegs ens aportaran informació addicional.
- Primer moviment: Allegro amb brio
- Segon moviment: Marxa funebre (Adagi assai)
- Tercer moviment: Scherzo (allegro)
- Quart moviment: Finale (allegro molto-poc errant-prest).
Ací la pel·lícula.
Vos deixe esta magnífica peça del compositor Jean Philippe RAMEAU, per a que la disfruteu en família. Les Indes galantes és una ÒPERA amb un pròleg i quatre actes de Jean Philippe RAMEAU, amb llibret de Louis Fuzelier. S'estrenà al Theatre de l'Académie Royale de Musique de París el 23 d'agost de 1735.
Espere que vos agrade tant com a mi.
"Propinyan de Melyor" és una partitura anònima del segle XV. Era habitual que les peces més populars de l'època es copiaren en cançoners, per a tindre'ls junts i tocar-los en les festes cortesanes. Hi ha cancioners específics de música vocal i altres de música per a instruments. El tema Propiñan del Melyor, per exemple, es troba en el Cançoner de la Colombina, que procedeix de l'època dels Reis Catòlics.
Aquesta peça té un ritme senzill però, alhora, trepidant, accentuat en aquesta audició per l'ús d'instruments de música alta (percussió i vent metall). La seua melodia té totes les característiques de la música instrumental del finals de l'Edat mitjana i principis del Renaixement: flueix per salts, les notes tònica i la dominant de l'escala es repeteixen insistentment, la qual cosa li dona un caràcter festiu i alegre. És una melodia fàcil de tocar pel que s'interpreta amb un tempo molt àgil, i admet la introducció de variacions melòdiques i tímbriques en cada repetició. Per tot això, un clar exemple de música instrumental.
Ací vos deixe un RITMEGRAMA per a fer polirritmia amb 3 línies rítmiques:
L'harmonia que es troba a la dreta d'una altra compleix la funció de dominant, i la de l'esquerra de subdominant, deixant la del mig com tònica. Cada tonalitat a la qual arribem a través del cercle de quintes representa un centre tonal (do major o menor, sol major o menor, etc.). La tònica de cada tonalitat exerceix una força gravitatòria que atrau cap a ella l'esdevenir musical, d'aquí l'habitual referència a una tonalitat principal.
Vos deixe ací un conegut tema de Jacques Offenbach, anomenat Orfeu als inferns amb el seu mític CAN CAN. Espere que vos agrade i pugueu seguir el text.
Vos deixe este ritmegrama realitzat per Nerea Seijoso Rey, de la famosa obra de Wolfgang Amadeus MOZART, "Alla turca", dins del període del CLASSICISME MUSICAL (S.XVIII). Espere que vos agrade.
Ací vos deixe l'ultim temps de la Suite per a orquestra núm. 2 en si menor, BWV 1067 de Johann Sebastian BACH, anomenat BADINERIE, amb la flauta com a instrument protagonista.
Interessant vídeo al voltant de les tonalitats musicals, i la diferència de còm funciona la música "clàssica" respecte de la música Pop.
Ací vos deixe un vídeo amb el musicograma de l'obra "Te Deum" de Marc Antoine CHARPENTIER, on l'instrument protagonista és la TROMPETA, de la secció de Vent Metall.
Vos deixe un vídeo que he preparat explicants els elements bàsics de l'Òpera, com el seu origen i els tipus de veus.
Vos deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu conéixer els trets principals del ROMANTICISME MUSICAL.
Vos deixe un vídeo que he preparat mitjantçant POWTOON per a que pugueu conéixer els trets principals del període CLÀSSIC.
Vos deixe un percubody de la famosa música de la Família Addams, realitzat per Javier Navarro Lovera i editat pel Racó Musical de Vallivana. Espere que ho disfruteu.
ELS INSTRUMENTS (Damaris Gelabert). Ací teniu una cançó per a repassar els instruments de les diferents seccions de l'orquestra.
Ara amb la lletra.
